Les xifres més recents indiquen que un de cada quatre nens i nenes catalans viu en situació de pobresa. El percentatge ha augmentat significativament en els últims anys. Si durant la darrera dècada la taxa s'havia mantingut al voltant del 18%, ara ja és del 24%. I les entitats que treballen contra l'exclusió temen que l'actual crisi encara agreugi més la situació. Per fer-hi front, la vuitantena d'associacions agrupades en la Federació d'Entitats d'Atenció i d'Educació a la Infància i l'Adolescència (Fedaia) esmolen l'enginy per ajudar infants i joves a sortir-se'n malgrat les dificultats que viuen a casa. I cada any veuen, malgrat els obstacles, com joves que han passat pels seus centres s'allunyen de l'exclusió i surten preparats per entrar al món laboral.
El retrat que fan des de Fedaia de la pobresa infantil a Catalunya és el d'un infant que no té cobertes les necessitats bàsiques, ja que viu en una llar on els ingressos no permeten arribar a final de mes, en la qual els pares estan a l'atur o bé la precarietat laboral els impedeix dedicar temps i atenció als fills. Tot plegat comporta un ambient a casa carregat de tensió, mancances pel que fa a l'alimentació i la roba i moltes dificultats per mantenir l'escolarització, un fet que pot condemnar els infants a l'exclusió quan siguin adults. Les associacions de la federació tenen oberts centres de reforç escolar, ofereixen cursos de formació ocupacional i espais d'atenció a les famílies per reorientar el futur d'aquests menors.
L'impacte de la crisi
El problema afegit que s'han trobat totes aquestes entitats és que la crisi econòmica ha agreujat la situació. El director del Centre d'Esplai Infantil Can Palet (Terrassa), Josep Rodríguez, que promou activitats de reforç a l'escolarització, retrata el context que viuen actualment: "Amb la crisi hem vist créixer la demanda de nois i noies que volen venir a les nostres activitats, i també les dificultats de les famílies que ja venien. El problema més greu és que ja fa mesos que als que no troben feina se'ls va acabar l'atur i ara s'estan acabant les prestacions". Per això han decidit contractar un treballador social per ajudar les famílies a buscar recursos i evitar desnonaments, ara més freqüents.
El Casal dels Infants del Raval ha vist com s'ampliava el perfil de persones que recorren als seus serveis. Elisabet Alguacil, en nom del Casal, radiografia la situació: "Fins ara, els que estaven a la cua eren els immigrants. Però amb la crisi hem vist com ens venia a demanar suport gent del barri de tota la vida. Fa 20 o 30 anys havíem ajudat aquestes famílies, però ja feia molt temps que no ens necessitaven, i ara han hagut de tornar a venir".
Problemes de finançament
Les entitats han comprovat l'augment de la demanda, però els recursos continuen sent similars. És per això que el president de Fedaia, Jaume Clupés, va dirigir una crida a les institucions públiques en l'últim fòrum organitzat per aquesta federació: "Encara que la situació econòmica de l'administració no és la que tots desitjaríem, les autoritats també han de tenir molt clar quines han de ser les prioritats i com s'han de distribuir els recursos disponibles".
La Generalitat va anunciar a finals de gener, en una compareixença del conseller de Benestar Social i Família, Josep Lluís Cleries, que aquest any destinarà 427 milions d'euros a la lluita contra la pobresa i l'exclusió social, amb la participació de diferents conselleries. Tanmateix, els analistes recorden que a Catalunya, però també a la resta de l'estat espanyol, es parteix d'un suport econòmic molt baix per a les polítiques que combaten la pobresa. Ho alertava, en l'últim Fòrum Fedaia, Sebastià Sarasa, professor de Sociologia de la Universitat Pompeu Fabra: "Mentre que a la majoria de països de la Unió Europea les ajudes a les famílies aconsegueixen fer sortir de la pobresa severa el 90% de les que les reben, a l'estat espanyol aquestes transferències només aconsegueixen l'objectiu en un 18% dels casos, perquè són molt escasses".
Les entitats han hagut de buscar fórmules imaginatives per donar resposta a l'increment de la demanda de serveis en un context d'austeritat de recursos. Per exemple, al Raval han recaptat 20.000 euros amb la iniciativa Tapa solidària , que han impulsat desenes de restaurants per recollir donatius a favor del Casal dels Infants del Raval. Al Centre Martí Codolar de Barcelona també han buscat solucions per obtenir nous recursos. El seu responsable, Raúl Leronés, detalla que han creat una comissió d'empresaris vinculats al centre que col·laboren per trobar feina als nois i noies que acaben els programes d'aprenentatge laboral. Molts recursos, així com hores de voluntaris i professionals invertides per ajudar els adolescents catalans en perill d'exclusió a no caure-hi.
