BarcelonaEl govern espanyol ha donat suport finalment al model d'immersió lingüística de Catalunya després de la sentència del Tribunal Suprem (TS). Ho ha fet en boca del ministre d'Educació, Ángel Gabilondo, que en declaracions als periodistes abans de presidir el primer Consell d'Universitats de l'any es va limitar a recordar ahir que el català i el castellà són llengües cooficials a Catalunya, que l'educació es pot organitzar "al voltant de l'una o de l'altra" i que és la Generalitat qui té les competències per fer-ho. Gabilondo va ser més contundent quan va dir que l'executiu espanyol ha de "vetllar i fer valer" que és "indispensable que tots els ciutadans de Catalunya coneguin perfectament el castellà i el català, que estimin les dues llengües i que les entenguin com un valor per a la seva formació i el seu país". El ministre va evitar fer cap valoració explícita a la sentència del TS perquè va dir que és "la mateixa comunitat" qui l'ha de donar. La resolució, que es va conèixer el 22 de desembre, dóna la raó a tres famílies que van demanar escolaritzar els seus fills en castellà.
Fins a tres vegades el govern espanyol havia evitat valorar la sentència. El 23 de desembre, amb la resolució encara calenta, el vicepresident primer, Alfredo Pérez Rubalcaba, va demanar temps per analitzar-ne la lletra petita. El 30 de desembre va ser el president José Luís Rodríguez Zapatero mateix qui també es va treure les puces de sobre i va emplaçar Rubalcaba en el consell de ministres del 7 de gener. Divendres passat, el vicepresident encara va demanar una setmana més.
I ara, què?
L'estiu passat, Zapatero va dir que la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut avalava el model d'immersió. La tesi encara la mantenen CiU i el PSC. Els dos partits coincideixen a limitar els efectes de la sentència del TS als casos concrets. Però ni tan sols les escoles citades en tenen, per ara, constància oficial. La directora de l'escola del Carme de Barcelona recordava dilluns el cas d'un pare que va demanar educar el seu fill en castellà. "Ens va sorprendre perquè era molt bon alumne i parlava perfectament les dues llengües", afirma. L'alumne va estudiar la secundària al col·legi SIL. El centre ha sofert canvis i la nova direcció diu que no recorda cap conflicte lingüístic. "Ni ningú ens ha comunicat res", asseguren. El TS va instar la Generalitat a prendre "les mesures precises per adaptar el seu sistema d'ensenyament a la nova situació". Ciutadans ha ofert suport legal als pares que vulguin escolaritzar els fills en castellà. No es descarta un augment de querelles arran de la jurisprudència.
