García Albiol i els centrals de l'Espanyol
No està gens clar que finalment l'Espanyol es classifiqui per a l'Europa League. Tot i que ha estat gairebé tota la temporada en posicions europees, els esforços que en la segona volta estem fent per abandonar-les només són comparables, per sort, als dels nostres perseguidors més immediats.
Jo de futbol no en sé massa, però estic segur que és possible determinar les causes d'aquesta davallada. Deuen ser diverses i algunes d'elles complexes, però no crec que la renúncia a la reflexió que suposa allò de "són coses del futbol" sigui la millor opció. I una de les causes més òbvies és responsabilitat directa de qui va decidir els traspassos en el mercat d'hivern. Entre altres raons, jo admirava el meu pare perquè, tot i donar-n'hi motius, mai em va dir allò de "ja t'ho havia dit". Però en aquest cas, no puc seguir el seu exemple: jo ja ho deia. Va ser un triple error: per Víctor, per Dídac i pel missatge de renúncia.
Centrem-nos en el primer. Actualment, i pels nou partits que queden, l'Espanyol només té dos centrals. Amat, cridat a ser un referent però encara massa jove per assumir el paper de líder de la defensa que se li ha adjudicat. I Galán, jugador honest però que transmet una gran inseguretat. En circumstàncies normals, Amat encara jugaria al filial i Galán seria, com a màxim, el tercer o quart lateral dret. I qui jugaria de central? Un breu repàs al passat recent és prou il·lustratiu. Estiu del 2009, estrenem camp: Marc Torrejón al Racing, Sergio Sánchez al Sevilla i la gran tragèdia de Dani Jarque. Estiu del 2010: Nico Pareja a l'Spartak de Moscou i Moisés Hurtado a l'Olympiacos. Gener del 2011: Víctor Ruiz al Nàpols. I, per completar-ho, Forlín lesionat. Galán mai serà millor que aquests set centrals i Amat encara no ho és.
Històricament, l'Espanyol ha fonamentat la seva fortalesa en un bon sistema defensiu i li ha costat el joc de construcció. Ara que coincideixen talents com Javi Márquez, Callejón, Osvaldo i Álvaro en atac, tenim una defensa que ens fa patir. Potser això explica la reunió entre el senyor García Albiol -candidat del PP a l'alcaldia de Badalona- i Joan Collet -amb qui tants partits vaig compartir al gol sud de Sarrià sota la pancarta de la Penya Manigua-. Segurament negociaven el seu fitxatge: García Albiol té planta de central dels de la vella escola (dels De Felipe, Mino, Migueli, Benito...), d'aquells dels de si passa la pilota no passa l'home. I si tenim en compte els orígens de bona part dels davanters de la Lliga, la contundència està garantida.
