Els olotins n'estan tips i no volen més etiquetes

OLOT.El cop que va rebre la ciutat d'Olot dimecres és dels que són difícils d'encaixar. El dia després a la capital de la Garrotxa es va aixecar menys fred i menys agitat però encara ple d'interrogants, de silencis, de tristesa i de resignació, d'uns veïns que veuen com Olot torna a aparèixer a la portada de tots els diaris, i una vegada més, com a conseqüència d'un succés tràgic. Estan tips que es vinculi el seu nom amb la crònica negra i exigeixen girar full per, una vegada més, aixecar-se i seguir mirant endavant.

"Ens hem fet famosos per les desgràcies", lamentaven tres avis en una conversa informal a peu d'església. No se saben avenir que una vegada més Olot hagi estat escenari de la crònica de successos. Una altra veïna pensa que els fets van passar a Olot però que haurien pogut passar a qualsevol altre lloc. No volen, en definitiva, que estigmatitzin més la seva ciutat: "Els mitjans de comunicació hauríeu de ser més curosos", es lamenta.

El moment més emotiu del dia van ser els dos minuts que van emmudir la ciutat en memòria dels quatre veïns morts. Centenars de persones van secundar la concentració silenciosa, totes amb rostres de tristesa, atents a les paraules de l'alcalde, Lluís Sacrest, que va expressar "la ràbia i la impotència" de tot el poble. Sacrest va voler deixar clar que el cas del zelador i el crim múltiple de dimecres han estat "dues tristes coincidències", res a veure amb l'esperit "viu i alegre" de la societat olotina. Novament era un altre intent d'allunyar Olot del mite de la crònica negra. Sacrest va recordar que Olot és una ciutat on la gent "es coneix, se saluda i comparteix espais de relació, i que milers de persones coneixien alguna de les víctimes" dels brutals assassinats comesos pel paleta de Sant Esteve d'en Bas. "Els fets que recentment ha viscut la ciutat posen de manifest com està d'indefensa la societat davant de desequilibris que porten a situacions tan tristes i tan lamentables com la que ens ha portat a manifestar-nos aquí', va llegir l'alcalde, escoltat per tothom.

Normalitat a la Canya

Mentrestant, al nucli de la Canya, La Cuina de l'Anna va tenir tot el dia les persianes abaixades, igual que l'oficina de la CAM d'Olot. El carrer Mestre Josep Maria Gratacós intentava recuperar una difícil normalitat. Les obres de davant el restaurant avançaven a bon ritme i la fleca del costat atenia els clients com qualsevol altre dia. Els flequers encara tenien un record per a Pere Puig: un noi "força educat, tímid i callat", que els comprava cada dia l'esmorzar i el berenar. Diuen que últimament agafava la Teisa per venir a treballar, explica la propietària de la fleca. Un trajecte de 25 minuts entre Sant Esteve d'en Bas i la Canya que dimecres va decidir escurçar agafant el seu Suzuki blau.