Garzón defensa el seu rol de jutge estrella
Garzón ja seu al banc dels acusats per haver intervingut les converses entre imputats de la trama Gürtel i els seus advocats. És la primera de les causes que fan penjar d'un fil la carrera del superjutge.
BARCELONA.El jutge Baltasar Garzón seu des d'ahir al banc dels acusats del Tribunal Suprem. De moment, per haver ordenat la intervenció de les converses entre imputats empresonats per la trama corrupta Gürtel i els seus advocats. Però hi haurà de tornar a seure la setmana que ve per haver-se declarat competent per investigar els crims del franquisme. Estimat o odiat a parts iguals entre la societat espanyola, aquest vell conegut també de l'independentisme català, polèmic per la seva manera de procedir (sempre al límit), va reivindicar ahir el seu rol de jutge estrella en defensar reiteradament amb contundència i sense perdre la compostura l'escrupolosa legalitat de la seva actuació. S'enfronta a penes de fins a 17 anys d'inhabilitació.
Despullat de la toga a instàncies del president del tribunal, Garzón va respondre afònic a l'interrogatori dels advocats acusadors Ignacio Peláez -defensor de l'imputat del Gürtel José Luis Ulibarri i autor de la querella inicial contra el jutge- i José Antonio Choclán -advocat del cervell de la trama corrupta, Francisco Correa- que les escoltes eren l'"única via" per evitar que Correa i el seu número dos, Pablo Crespo, continuessin l'activitat de blanqueig de diners des de la presó. "Era evident que l'activitat delictiva se seguia produint i que les instruccions encara les donaven els responsables", va argumentar amb insistència Garzón, que va recordar com gràcies a les gravacions -fetes amb el vistiplau de la Fiscalia, que en demana l'absolució- s'havia frustrat l'operació de Correa per obtenir la nacionalitat a l'Argentina o Panamà per escapar-se de la justícia.
Però si per una banda va defensar amb insistència que mai havia ordenat l'escolta dels advocats, sinó dels imputats empresonats, Garzón -que fins a última hora i sense èxit va intentar frenar el judici en reclamar la recusació de dos dels magistrats- va situar els lletrats en el "nucli" de l'entramat d'evasió de capitals de la trama corrupta. Garzón va recordar que l'activitat principal que investigava era el blanqueig de capitals i que en el moment d'ordenar l'ingrés a presó de Correa i Crespo existien indicis de l'ocultació de més de 20 milions en paradisos fiscals, una activitat "dirigida per advocats de l'organització". Va citar-ne dos: Manuel Delgado i José Antonio López Rubal -primer advocat de Correa-, imputats inicialment, però que després van quedar alliberats de la imputació.
A més, el jutge no es va cansar de repetir que en tot el procés sempre havia preservat el dret a la defensa dels líders de la trama, en un intent de desmuntar així l'acusació que havia actuat per obtenir de manera il·legal informació sobre l'estratègia de defensa. "M'interessa molt poc l'estratègia de la defensa", va declarar Garzón després de reconèixer que havia ordenat les escoltes després d'una petició de la Policia Judicial. I encara va afegir que la prova que havia adoptat "totes i cadascuna" de les mesures per preservar el dret de defensa és el fet que "ni una sola diligència s'ha vist afectada o influïda" per les converses intervingudes. És més, Garzón va voler desmuntar la versió de Peláez -que va parlar una vegada i una altra d'intervenció de les comunicacions dels advocats- en recordar-li que quan van ser intervingudes les seves converses amb els detinguts no constava que ell els representés.
Víctima d'una "cacera política"
En l'inici de la vista oral contra Garzón, unes 200 persones es van concentrar ahir al matí davant les portes del Tribunal Suprem per protestar i donar suport al jutge, que seu al banc dels acusats abans que els responsables del Gürtel. Van clamar contra el que consideren que és una "cacera política" contra el jutge, que també serà jutjat la setmana que ve per haver-se declarat competent per investigar els crims del franquisme. Al darrere d'una pancarta que sostenien represaliats pel franquisme i familiars seus -i entre crits de "feixistes", "linxament", "escàndol", "Garzón valent, Garzón innocent"- hi destacaven cares conegudes, com la del diputat d'IU Gaspar Llamazares i la de l'actriu Pilar Bardem. "Això és una espècie de bomba de dispersió a la justícia: si no se'l carreguen en una, caurà en la següent", en referència als altres processos pendents. Segons Llamazares se'l jutja per haver gosat investigar la corrupció de Gürtel i els crims del franquisme, "un escàndol internacional" que esdevé un clar "avís a navegants".
La Plataforma contra la Impunitat del Franquisme va presentar ahir al registre del Suprem un escrit per demanar la dimissió de la sala penal que jutja Garzón. La Plataforma, que reclama una "justícia democràtica", a més de "veritat, justícia i memòria", per a les víctimes del franquisme, prepara una manifestació per al dia 29.
