Garzón sosté que els delictes del franquisme no han prescrit

MADRID.El jutge Baltasar Garzón va recórrer ahir a antecedents per justificar la seva decisió de declarar-se competent per investigar els crims del franquisme. En la segona sessió del judici que li fan al Tribunal Suprem, Garzón va citar diferents exemples de processos per crims contra la humanitat que sí que han rebut el vistiplau de les autoritats judicials espanyoles. Un seria el cas Scilingo , impulsat el 2007 pel mateix Suprem, sobre la repressió de la dictadura argentina. I un altre, la instrucció tramitada pel magistrat de l'Audiència Nacional Ismael Moreno contra "criminals de guerra nazis" i que segueix vigent.

Garzón va prendre la paraula després que la sala rebutgés les peticions de nul·litat presentades per la seva defensa i avalades pel fiscal. Les dues parts havien denunciat que l'actuació del jutge instructor, Luciano Varela, era "esbiaixada". Des del banc dels acusats i amb un posat tranquil, Garzón va negar haver vulnerat la llei d'amnistia del 1977, tal com sosté l'acusació popular exercida pel sindicat ultradretà Manos Limpias. Aquest sindicat, juntament amb l'associació Libertad e Identidad, demana per al jutge la pena màxima de prevaricació, 20 anys d'inhabilitació.

Garzón va considerar que la legislació del 1977 es referia a "qüestions polítiques" i la seva investigació sobre les atrocitats del franquisme "no és política, són fets delictius en un context de crims contra la humanitat". El magistrat, suspès el maig del 2010 de l'Audiència Nacional, va insistir, en aquest sentit, que els fets no han prescrit "perquè la detenció il·legal i la desaparició de persones és un delicte d'execució permanent". "El delicte sobre el qual em vaig declarar competent és contra la Constitució", va respondre a una pregunta del seu advocat, que el va interrogar després de la negativa de Garzón a contestar les preguntes de l'acusació popular, que va considerar que no estava legitimada. El jutge, que té obertes dues causes més, va insistir que en el cas del franquisme va seguir el mateix procediment que en els processos contra la dictadura argentina i xilena. "No és una qüestió d'ideologia, em va correspondre per repartiment automàtic. Vaig fer el que havia de fer per damunt d'ideologies. Aquí hi havia centenars i centenars de milers de víctimes que no havien sigut ateses en els seus drets. El jutge té l'obligació d'investigar i donar protecció", va emfatitzar.

"Pla preconcebut d'eliminació"

Durant la seva intervenció, que va durar més d'una hora, Garzón va avançar alguns extractes de la seva investigació arran de les denúncies que va rebre a partir del 2006. El jutge va assegurar que el franquisme tenia un "pla preconcebut" i "sistemàtic" d'eliminació, detenció i desaparició de persones, així com de segrest de nens i tortures. La "mecànica", va dir, era "pràcticament idèntica" a la d'altres règims dictatorials europeus entre els anys 1933 i 1945. Per aquests motius, va considerar "lògic" que els familiars dels 152.000 desapareguts durant i després de la Guerra Civil tinguin dret a la "veritat, la justícia i la reparació". Centenars d'aquests familiars es van concentrar, amb altres activistes, a les portes del Suprem per donar suport a Garzón.