25/03/2012

Goril·les a Bratislava

2 min
Un manifestant als carrers del centre de Bratislava lluint la màscara de goril·la.

Des de començaments d'any, les protestes als carrers de les principals ciutats d'Eslovàquia s'han omplert de goril·les. Manifestants amb carotes i pancartes amb imatges de primats. El 27 de gener dotzenes de plàtans van impactar contra la façana del Parlament a Bratislava per denunciar la corrupció política al país.

Goril·la és el títol d'un llibre d'investigació que el periodista Tom Nicholson, un canadenc establert a Eslovàquia des de fa més de vint anys, fa temps que intenta publicar. Primer no trobava editorial. Ningú s'atrevia a posar en paper aquesta història sobre una classe política mafiosa que durant dècades ha espoliat un país que intentava construir una democràcia. Un tribunal va prohibir que el llibre sortís a la llum. Nicholson ha explicat que els serveis de seguretat li van oferir molts diners perquè deixés estar la seva investigació.

Goril·la era el nom clau d'una operació secreta que entre el 2005 i el 2006 va documentar, a través d'escoltes telefòniques, com alguns magnats eslovacs i grans multinacionals estrangeres van pagar milions d'euros en suborns per guanyar concursos públics o per poder controlar empreses privatitzades.

Internet destapa el secret

Poc abans de Nadal, un arxiu pujat des d'un servidor dels Estats Units publicava un dossier dels serveis d'intel·ligència eslovacs amb el contingut d'una de les seves operacions d'espionatge. Era l'afer Goril·la, que deixava al descobert tot un reguitzell de noms de la transició política, començant per Mikulas Dzurinda, l'antic primer ministre democristià. Un reformista que havia tingut el vistiplau de Brussel·les i Washington, i fins fa poc encara ocupava la cartera d'Exteriors.

La dreta conservadora va quedar tocada de mort. Les protestes al carrer exigint la dimissió de tota la classe corrupta del país van continuar fins a les eleccions del 10 de març passat. I la ràbia, l'abstenció i la llei del pèndol van donar la victòria al socialdemòcrata Robert Fico. Una victòria contundent. Com si Fico no tingués el seu passat.

El nou primer ministre també surt al dossier Goril·la com un polític venjatiu que negociava purgues en el seu propi partit, i pactava sucosos finançaments de grans empreses. El currículum de Fico conté algunes pàgines inquietants. Brussel·les recorda bé el seu anterior pas pel govern eslovac. Entre el 2006 i el 2010, aquest antic comunista va liderar una coalició amb l'extrema dreta xenòfoba, que li va costar el rebuig dels socialdemòcrates europeus. Va ser una legislatura plena d'escàndols i dimissions ministerials, en què va aprovar una polèmica llei per controlar els mitjans de comunicació, i va desplegar una retòrica contra les minories que li va valer l'etiqueta de populista que ara li costarà d'esborrar.

La primera lectura que molta premsa europea ha fet del retorn de Fico al poder és que l'estil de l'hongarès Victor Orban amenaça de replicar-se per l'Europa central. Com Orban, Fico ha aconseguit la victòria més important d'una formació política en la història de l'Eslovàquia postcomunista. Aquest cop la majoria és tan àmplia que no necessitarà socis incòmodes. Però, a diferència del polèmic Orban, Fico ha optat per jugar la carta proeuropea. De moment, escepticisme. El nou primer ministre es vol desfer del seu passat, però els eslovacs es volen desfer dels seus goril·les .

stats