EL NOU PRESSUPOST
Crònica 05/01/2011

El Govern avisa que ha de retallar 4.600 milions

"S'ha d'actuar, agradi o no ". Artur Mas va dibuixar ahir un panorama ben negre: un dèficit desbocat i el compromís de reduir-lo fixat pel govern central obliga a agafar la calculadora i treure la tisora.

Sara González
3 min
PIB, PP

BARCELONA.Artur Mas ha de retallar 4.600 milions d'euros de pressupost del 2011 per ajustar el dèficit a l'1,3% com a màxim del PIB -uns 2.600 milions d'euros- marcat pel govern de Madrid i la Unió Europea per a les comunitats autònomes. Ahir, després de la primera reunió ordinària amb els 11 consellers a la taula rodona del Saló Daurat del Palau de la Generalitat, va anunciar que faria efectiva la mesura que tant havia pregonat durant la seva campanya: la reducció d'un 23% dels alts càrrecs de la Generalitat. Tot i això, ahir va admetre que la seva mesura estrella significava un estalvi anual d'uns 3 milions d'euros. Encara en queden 4.597 per retallar. Com ho farà? De moment, no ha presentat cap proposta concreta per aturar aquesta "hemorràgia de dèficit".

El Govern tripartit va calcular que els pressupostos del 2010 tindrien un dèficit de 6.369 milions d'euros, que representaven un 3,25% del PIB. Arran de la revisió que les comunitats autònomes van haver de dur a terme per reduir el seu dèficit, el 21 de juliol el Consell de Política Fiscal i Financera va fixar, com a escenari d'estabilitat pressupostària, que Catalunya havia de baixar el seu dèficit fins al 2,4%, uns 4.700 milions d'euros. Però el tripartit no va ser capaç de frenar la despesa i, en el document que el passat 24 de desembre José Montilla va lliurar a Mas, ja preveia que el 2010 es tancaria amb un dèficit d'entre set i nou dècimes més, aproximadament entre 6.200 i 6.600 milions, xifres similars a les estimades inicialment per al 2010.

Tot i això, el Govern convergent va dibuixar ahir un escenari encara més apocalíptic. El conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, va anunciar a TV3 que calculen que heretaran del tripartit un dèficit que arribarà al 3,6% del PIB, és a dir, als 7.200 milions d'euros. Per tant, Mas s'enfronta a un desolador trencaclosques per restar 4.600 euros de despesa durant el 2011 si vol ajustar-se al per ara utòpic 1,3%. Reduir una quarta part dels alts càrrecs resulta una ajuda molt minsa en aquest objectiu de millorar la "delicada" situació financera. Tot i que no va anunciar cap mesura concreta, Mas va alertar que "l'àmbit on hi ha un patiment més gran" és la Sanitat. "Això no és nou, però s'haurà de corregir", va alertar, a la vegada que advertia que s'hauran de prendre mesures "que no agradaran".

Aparell polític "prescindible"

Per ara, l'únic que té clar el nou executiu és que seguirà "escapçant la part de l'aparell polític prescindible" llegat pel tripartit. Després de reduir les conselleries de 15 a 12 i els alts càrrecs de 177 a 136, la tercera fase serà tenir enllestida en unes tres setmanes una tisorada al personal eventual -càrrecs de confiança i assessoria-, que ara per ara n'hi ha al voltant de 200, amb la qual cosa l'estalvi difícilment aniria més enllà dels 4 milions d'euros. Les dues últimes fases del pla d'austeritat afectaran els decrets d'organització dels departaments per sota de les direccions generals i, en un termini de sis mesos, la "reducció substancial" de les empreses públiques. Mas preveu aconseguir l'estabilitat de les finances de la Generalitat el 2013.

Així doncs, per primera vegada a la història, el pressupost del 2011 haurà de ser forçosament inferior al de l'any anterior. I aquest pressupost CiU l'haurà de pactar amb algú, perquè no té majoria al Parlament. El que l'hi posarà més fàcil és el PP, que ahir ja va reclamar a Mas "més celeritat i contundència" en les mesures anticrisi per boca del seu portaveu, Enric Millo. El PP ja va presentar un pla d'estalvi a la campanya d'uns 2.000 milions d'euros basat a eliminar subvencions a entitats, delegacions a l'exterior, informes externs, publicitat i òrgans com el Memorial Democràtic.

Aquesta podria ser una solució fàcil per a CiU però amb un cost polític molt elevat. Per això els convergents intentaran involucrar el PSC en una retallada que de ben segur repercutirà en àmbits sensibles de l'estat del benestar. La diputada Rocío Martínez-Sampere adverteix que el seu grup tindrà una "actitud responsable", però que demanarà la mateixa actitud al Govern. Per començar, el PSC exigirà que s'aparqui l'eliminació de l'impost de successions que Mas manté per al 2011.

En la mateixa línia es va expressar ERC. "El que ha de fer el nou Govern és replantejar-se la promesa de suprimir l'impost de successions abans de tocar un sol euro de polítiques socials i de la sanitat", va afirmar el portaveu nacional d'ERC, Ignasi Llorente. La diputada d'ICV-EUiA, Dolors Camats, va posar l'èmfasi en la retallada d'alts càrrecs i va subratllar que "no és tan evident que acomiadar personal eventual sigui beneficiós per a la societat".

Sigui com sigui, el nou Govern ha de posar fil a l'agulla . Caldrà decidir, per exemple, si s'opta per aturar la inversió pública o per redefinir l'estat del benestar. O si, en la lína del que ha fet Cameron a la Gran Bretanya, s'apugen els impostos i les taxes universitàries. O si es ven part del patrimoni de la Generalitat. És hora, doncs, d'agafar la calculadora i decidir per on es retalla.

stats