AJUDES SOCIALS
Crònica 27/08/2011

El Govern deixa els aturats sense l'opció del PIRMI

Els consellers Mena i Cleries arribaran fins al final per depurar el PIRMI dels aturats que ha generat la crisi. Sense donar xifres de frau, van defensar la revisió de l'agost i la limitació de l'ajut als exclosos.

Sònia Sánchez
3 min
Polèmica compartida Els consellers Cleries i Mena han estat aquest agost el blanc de les crítiques per la polèmica revisió de la renda mínima.

Barcelona.El conseller d'Empresa i Ocupació, Francesc Xavier Mena, va aparèixer ahir al Parlament amb dos arxivadors que contenien els 34.535 expedients de renda mínima d'inserció (antic PIRMI), però sense cap dada concreta sobre el resultat de la seva revisió, que encara està en marxa. A falta de saber quin és realment el nivell de frau en aquestes ajudes i si justificava tot l'enrenou del mes d'agost, el que va quedar clar en la compareixença és que el Govern està decidit a reformular el PIRMI perquè deixi de ser "un calaix de sastre", en paraules del conseller de Benestar i Família, Josep Lluís Cleries. I això passa sobretot per deixar-ne fora els aturats de llarga durada que, després de perdre totes les prestacions, aquests anys de crisi han vingut a engreixar enormement les llistes del PIRMI.

El conseller Mena va estimar que el 70% dels actuals perceptors del PIRMI "són d'origen laboral". Això no vol dir -van aclarir fonts de la conselleria- que tots deixin de cobrar el PIRMI, ja que dins d'aquest percentatge hi ha tant els que tenen només un problema d'atur com els que presenten problemes socials afegits. El 30% restant és el que el conseller Cleries va qualificar com a "cronificació" del PIRMI, és a dir, els casos amb especials dificultats socials, com drogodependència, alcoholisme o situacions extremes de marginació, que fan gairebé impossible la seva inserció social i laboral.

El projecte de decret del Govern, que s'aprovarà al setembre per modificar els criteris d'accés a la renda mínima, especifica que ja no podran cobrar aquest ajut les persones que només tinguin un problema d'atur i "no acreditin una dificultat social afegida". Un canvi al qual l'Assemblea de d'Aturats de Barcelona s'oposava ahir mateix des de fora de la Cambra. Amb una pancarta que acusava el Govern de "botifler", prop d'un centenar de persones, principalment d'aquesta Assemblea, van rebre els consellers amb crits de "Mena dimissió" i el reclam que no s'aprovi aquest decret.

El Govern fragmenta l'ajuda

Amb l'eliminació dels aturats que ha generat la crisi, el Govern s'estalviarà 28 milions d'euros dels 53 milions que reduirà en total amb l'enduriment de l'accés al PIRMI, segons la memòria econòmica del projecte de decret que va esgrimir la diputada del PSC Eva Granados. Però l'estalvi serà encara més gran si es té en compte que, segons Mena, entre l'octubre d'enguany i el març del 2012 el 69% dels aturats catalans esgotaran la prestació d'atur. Per a ells el PIRMI ja no serà una opció, però de moment no es quedaran sense res, perquè ahir mateix el consell de ministres va anunciar la pròrroga dels 400 euros que els dóna l'Estat.

De fet, la queixa principal del Govern català és que el PIRMI estava absorbint el problema de la desocupació, que és competència estatal, i això posava en perill "la sostenibilitat del sistema de benestar social" de l'administració catalana. Segons Cleries, les entitats socials que treballen amb els perceptors del PIRMI "estan d'acord que cal ajustar la resposta a les necessitats específiques de cada col·lectiu". Per això, un cop s'hagin analitzat tots els casos, se'n farà una "segmentació", segons va dir: "Els que tinguin només un perfil laboral seran atesos per Empresa i Ocupació, que els oferirà itineraris d'inserció laboral; i Benestar i Família atendrà només els casos d'exclusió social". El conseller va assegurar que aquesta era una modificació que l'anterior govern d'entesa "ja va anunciar el 2005 com a necessària però que no va fer mai", malgrat que disposava d'un informe que advertia que s'estava desvirtuant l'objectiu del PIRMI. Aquest estudi, de l'Institut Català d'Avaluació de les Polítiques Públiques, alertava -va dir Cleries- que aquesta renda "s'estava convertint en molts casos en un complement a l'economia submergida i en una forma de vida".

Frau o actualització de dades

Eren precisament aquestes irregularitats, i d'altres com percebre el PIRMI residint fora de Catalunya, les que es volien fer aflorar amb el pagament del mes d'agost per xec nominal i amb les entrevistes personals, que han col·lapsat els serveis socials i han forçat la compareixença dels consellers al Parlament. Un total de 27.828 persones han cobrat el xec i 6.707 (el 19,42%) no. Però ahir el conseller Mena va sorprendre canviant el discurs de les últimes setmanes i assegurant que l'objectiu de la revisió no era el frau, sinó "actualitzar la base de dades" del Govern, que tenia les adreces desfasades. Mena va explicar que entre el gener i l'abril es va fer una prova pilot amb 2.313 casos de PIRMI i només se'n va poder localitzar 238. De fet, arrel d'enviar el xec, 2.639 persones han notificat ara un canvi d'adreça.

Amb tot, el conseller no es va estar de parlar de frau i va explicar alguns casos particulars que s'han detectat amb la revisió. A més, va denunciar "l'efecte crida" d'aquesta renda per als immigrants, sobretot marroquins. Del 42,5% d'usuaris del PIRMI que són immigrants, Mena va dir que 9.000 són marroquins, una xifra que suposa un 27% dels perceptors, tot i que els marroquins "són el 3% de la població catalana".

stats