El Govern farà un nou pla energètic

Barcelona/Berlín.Al nou Govern no li val un pla energètic amb segell del tripartit per molta vigència que tingui per endavant. Per això està disposat a encunyar-ne un de nou amb el 2020 com a horitzó. El portaveu de l'executiu, Francesc Homs, va anunciar ahir que el Govern elaborarà durant aquest any un nou pla energètic que té per objectiu garantir més independència i que desbancarà l'actual, vigent des del 2006 i que no caduca fins al 2015. No va faltar el dard a Madrid. Homs va destacar que la Generalitat té garantit tot un any per endavant per posar les bases d'aquest pla que ha de donar resposta al context de crisi energètica actual, un temps d'elaboració i de cerca de consens amb els sector implicats i que xoca amb la "improvisació" del govern espanyol.

Més independència respecte a la resta de països, garantia i qualitat del subministrament, eficiència i estalvi i sostenibilitat del model energètic. Aquests són els eixos del pla que el Govern ja ha encarregat al conseller d'Empresa i Ocupació, Francesc Xavier Mena. Aquest nou marc no podrà, segons Homs, obviar les interconnexions, com ara l'elèctrica amb França, tot i que sí que n'haurà de fixar "el com", ni l'energia nuclear, de la qual el portaveu va recordar que "l'horitzó fixat no és el tancament immediat" i que, per tant, forma part del sistema energètic català.

Homs va subratllar que aquesta proposta ja estava en el programa electoral de CiU i que, per tant, l'anunci no s'ha d'interpretar com un contraatac al paquet de mesures per millorar l'eficiència energètica impulsada pel govern espanyol i que ha deixat "estupefacta una part de la ciutadania". Segons Homs, iniciatives com la limitació de la velocitat a 110 quilòmetres per hora a les autopistes i l'estalvi en l'enllumenat, han estat anunciades precipitadament "davant de quatre notícies". Malgrat tot, el secretari general de Presidència va assegurar que és evident que el Govern català té una manera de treballar "diferent", ja que amb un pla energètic encara vigent té prou marge per elaborar-ne un de nou de manera "serena, pausada, tranquil·la i ferma".

Els preus de Rodalies

Una altra de les imposicions de Madrid durament criticada per la Generalitat és l'exigència d'abaratir un 5% el preu dels bitllets de Rodalies. Avui mateix es reuneix el secretari de Territori i Mobilitat, Damià Calvet, amb el director general de Transport Terrestre del ministeri de Foment, Manuel Villalante, par tractar la qüestió. En tot cas, el Govern no pensa cedir ni un mil·límetre. "O l'Estat paga el que creu que s'ha de fer, o que se n'oblidi. No es poden prendre decisions sense pagar-les i nosaltres no pagarem el triple perquè ja paguem el doble", va etzibar Francesc Homs.

La rebaixa del preu dels bitllets suposaria per a Catalunya una despesa afegida de 26 milions d'euros. Per la seva banda, el ministeri de Foment insisteix que pagarà tot el cost de la rebaixa del 5% en els bitllets de Rodalies, incloent-hi els integrats, i nega que aquesta mesura suposi un descens de 26 milions d'euros en els ingressos, que és la compensació que reclama la Generalitat. Fonts del ministeri assenyalen que el cost és molt menor perquè inicialment està previst que la mesura només s'allargui durant quatre mesos i que, en canvi, els càlculs de la Generalitat estan fets basant-se en un any.

Europa també vol estalviar

La Comissió Europea (CE) va presentar ahir la nova estratègia d'estalvi energètic per aconseguir que les emissions de diòxid de carboni (CO ) es redueixin entre un 80% i un 95% abans del 2050, una proposta que va ser titllada de poc ambiciosa per part de les organitzacions ecologistes, que consideren que no serà suficient per impedir que la temperatura del planeta augmenti per sobre de dos graus centígrads.

Així, l'executiu comunitari no va ampliar del 20% al 30% el seu objectiu de retallar les emissions pel 2020, ni va proposar cap compromís vinculant. Només va fixar unes mesures a llarg termini per garantir una economia baixa en carboni d'aquí al 2050. La proposta més controvertida va ser la que preveu la retirada dels permisos d'emissió del mercat europeu del carboni a partir del 2013, una mesura pensada per elevar el preu del CO i aconseguir que contaminar resulti més car, informa Efe. Segons portaveus de la patronal europea BusinessEurope aquesta mesura pot generar competitivitat industrial.

Polèmica a Alemanya

D'una altra banda, el govern alemany va decidir ahir després d'una cimera d'urgència mantenir la polèmica benzina ecològica E10 al mercat. L'executiu admet que ha d'encetar una campanya d'informació per acabar amb les reticències dels conductors. La inseguretat que tenen els consumidors amb la nova benzina ecològica Súper E10 és enorme i la compatibilitat del carburant amb els motors és molt controvertida.

Però el govern alemany va decidir ahir reforçar la seva aposta per aquest combustible. Per acabar amb el caos dels últims dies, en què els conductors van preferir proveir-se amb benzina convencional, tot i ser més cara, l'executiu de la cancellera Angela Merkel va convenir que havia d'iniciar una "ofensiva informativa", segons els ministres alemanys d'Economia, Rainer Brüderle, i de Medi Ambient, Norbert Röttgen, després d'una cimera amb representants de les petrolieres, distribuïdores de combustible, fabricants de vehicles i associacions de consumidors. L'estratègia d'introduir la benzina E10, amb un 10% de bioetanol, de plantes com el blat, la remolatxa o la canya de sucre, és el camí correcte per a una substitució del petroli cru i per protegir més bé el medi ambient.