15/01/2012

El Govern veu imminent un aval estatal al deute autonòmic

3 min
El Govern veu imminent un aval estatal al deute autonòmic

BARCELONAEls divendres de cada setmana eren el dia. Els mesos d'estiu del 2010 van ser molt complicats i els responsables de política financera de la Generalitat, amb el conseller d'Economia Antoni Castells i el secretari de política financera Jordi Pericàs al capdavant, analitzaven les necessitats de tresoreria cada setmana.

Ara els actors són diferents, però la situació no ha canviat. El conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, amb el secretari d'Economia, Albert Carrera, i el director general de política financera, Jordi Òliva, busquen vies de finançament i analitzen la tresoreria de la Generalitat pràcticament dia a dia. Amb ells participen també en les reunions Isabel de Diego i Josep Maria Sánchez, responsables de les finances de la Generalitat que també eren a l'anterior govern.

Tot va canviar per a la Generalitat la primavera del 2010, amb el rescat de Grècia. Des de llavors, els mercats estan tancats i les necessitats de finançament asfixien el Govern. La solució només pot passar pels avals del govern espanyol al deute autonòmic. El Govern veu imminent aquesta via, que es podria concretar dimarts en el Consell de Política Fiscal i Financera, que agrupa tots els consellers d'Economia amb el ministre d'Economia. El Govern és conscient que l'executiu de Mariano Rajoy no es pot permetre la fallida d'una autonomia, malgrat el discurs sever i les exigències que les comunitats redueixin més ràpidament el seu dèficit. Però, fins ara, l'Estat s'ha resistit a avalar el deute autonòmic, tot i saber molt bé que la sortida als mercats internacionals és impossible.

L'anterior Govern ho va intentar tot. I el fet és que, just abans del rescat de Grècia, que marca la situació de dalt a baix des d'aquell moment, el Govern havia col·locat al febrer del 2010 fins a 1.300 milions d'euros. Al març col·locava 800 milions més a un 3,8%, un interès molt raonable, després d'una gira pels mercats de Londres, París, Frankfurt, Zuric i Munic. Just abans del rescat de Grècia, un road show al Japó, amb la voluntat de fer una emissió en iens, garantia 500 milions més. Però ja no es van concretar. Al maig, els mercats es tancaven davant la incertesa de Grècia, precisament una situació que es podria agreujar ara, després de la manca d'acord del govern grec amb els bancs per pagar el seu deute.

El Govern, però, veu escletxes positives. Està reduint el dèficit. Està en permanent contacte amb el govern espanyol. Mas-Colell i el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, coincideixen amb el diagnòstic. Ara es necessita trobar la solució. El possible aval de l'Institut de Crèdit Oficial (ICO) al deute autonòmic, ja promès en el seu moment per l'exministra Elena Salgado, seria només una part de la solució, que es dóna per descomptada. Entre el menú que analitzarà el Consell de Política Fiscal i Financera dimarts figuren altres vies, que no deixa de proposar Mas-Colell: avals del Regne d'Espanya, emissions de deute conjuntes, compres del Tresor del deute autonòmic...

Són solucions necessàries per a un Estat complex. Catalunya podria tenir més facilitats en els mercats internacionals presentant el potencial de la seva economia, però els inversors desconeixen els governs autonòmics. Els governs espanyols ho saben, i entenen que les comunitats són desiguals i que un aval per a totes elles no és fàcil. Però el mateix Montoro ha deixat clar que no deixarà caure cap comunitat.

Catalunya té unes necessitats de finançament per al 2012 de 4.900 milions d'euros, fixats als pressupostos, però també té obligacions a curt termini d'uns 4.400 milions, en què figuren els bons minoristes de la Generalitat de les dues emissions fetes. Són gairebé uns 10.000 milions, la mateixa quantitat que ha col·locat el Tresor espanyol en un sol dia, dijous. Això és determinant, i explica l'interès de Mas-Colell a posar en marxa algun tipus d' hispanobons conjunts. L'anterior govern de la Generalitat ho va intentar, però el govern espanyol del PSOE s'hi va negar. Ara, en canvi, el PP podria facilitar la mesura.

stats