El Govern fa marxa enrere amb els correbous

TARRAGONAEl departament d'Interior de la Generalitat està elaborant un nou reglament que desenvoluparà la llei dels correbous, aprovada l'any 2010 amb el suport de CiU, PP, ERC i la majoria de diputats del PSC. El Govern treballa en una nova proposta, després que transcendís un primer esborrany que preveia una ampliació dels supòsits en què es permetien celebrar aquestes controvertides festes taurines. Aquest esborrany va suscitar crítiques de diverses entitats contràries a aquesta tradició, molt arrelada a les Terres de l'Ebre. Fonts del departament d'Interior expliquen que el nou esborrany es consensuarà tant amb partits com amb entitats, però han declinat revelar el seu contingut o els aspectes que es modifiquen respecte a la primera proposta. "És un tema que desperta moltes sensibilitats i per això no explicarem la proposta fins que no estigui totalment definida", raonen les mateixes fonts.

L'aspecte més qüestionat d'aquest primer esborrany, al qual ha tingut accés l'ARA, és l'ampliació dels municipis que podrien obtenir permisos per celebrar correbous amb l'argument de la tradició. Si la llei del 2010 fixava 34 municipis, 26 dels quals són a les Terres de l'Ebre -on es considerava que els correbous estaven prou arrelats-, l'esborrany de reglament obria la veda a qualsevol municipi que acredités haver-ne celebrat amb anterioritat a la publicació de la llei. A més, tot i fixar com a norma un espectacle taurí a l'any per municipi, es deixava la porta oberta a celebrar-ne fins a un màxim de dos. Tot plegat, sota el criteri del delegat del Govern a la zona.

Des dels col·lectius animalistes consideren que aquest plantejament és una "barra lliure encoberta" per als correbous. Aïda Gascón, directora d'AnimaNaturalis, creu que "s'obre la veda perquè no es concreten els requisits per acreditar la tradicionalitat". Per això, treballen en unes al·legacions buscant referents objectius: "A Navarra s'exigeixen quatre anys seguits amb permisos d'un ajuntament perquè un esdeveniment sigui considerat tradicional".

Crítiques al 'jutge únic'

ICV fixa la seva postura en una línia molt similar. La diputada tarragonina Hortènsia Grau diu: "La idea de tradicionalitat amb què treballa el Govern és molt àmplia i generosa. A la pràctica, és una barra lliure". Segons Grau, "estan proliferant les peticions de permís en llocs on fa 40 anys que no se celebra cap correbou". L'altre tema que preocupa és el del jutge únic , en la figura del delegat del Govern: "Calen criteris objectius i no deixar-ho tot al punt de vista subjectiu d'una persona, perquè la pressió popular farà que sigui generós i que no s'enfronti a la voluntat popular", explica Grau.

La valoració que en fan els partidaris d'aquestes celebracions és molt diferent. Miquel Ferré, president de l'Associació de Penyes i Agrupacions Taurines, opina: "És just que pobles com Sant Carles de la Ràpita, on fa 40 anys que no n'hem fet cap, puguem tornar-hi". Ferré nega que el reglament suposi la barra lliure perquè "hi ha pobles que ni n'han fet fins ara ni en faran mai perquè no hi tenen tirada".

PP i ERC, per la llibertat absoluta

Pel que fa als partits polítics, a banda de la postura en contra dels correbous que manté ICV, tant el PP com ERC es mostren a favor de la llibertat absoluta per als correbous. Rafa Luna, diputat del PP, argumenta: "Estem d'acord amb qualsevol normativa que preservi l'existència dels correbous, igual que defensàvem les corrides. S'ha de donar llibertat als municipis i ha de ser l'ajuntament i no el Govern qui ha de decidir si es fan correbous o no. Fins i tot es podria estudiar si els que no n'han fet mai han de poder fer-ne". Gervasi Aspa, màxim responsable d'ERC a les Terres de l'Ebre, opina: "Si els municipis volen fer correbous amb motiu d'una festa, han de poder fer-ho igual que organitzen concerts o esdeveniments esportius, això sí, ha de ser una activitat regulada i en què es vetlli perquè el bou no pateixi".

Per la seva banda, Núria Ventura, diputada del PSC, considera que "no aporta res de nou al marc general que dibuixa la llei, però calen més criteris documentals per demostrar la tradicionalitat, no es pot deixar tot al judici discrecional del delegat del Govern". Des de Ciutadans, Jordi Cañas, tot i estar d'acord que es permetin els correbous, creu que "ara mateix no és oportú ampliar els supòsits" i denuncia que "el Govern peca d'hipocresia quan utilitza la tradició per permetre el patiment dels animals, que va ser l'argument amb què es van prohibir les corrides". El reglament per als correbous es pot aprovar per decret del Govern, però s'haurà de sotmetre a exposició pública després de la seva publicació al DOGC, quan s'obrirà un termini per presentar-hi al·legacions.