El Govern no sap com pagarà la factura de la L9 d'aquest any

Barcelona.Lluís Recoder va dir ahir que la seva conselleria haurà de patir ajustos molt importants un cop s'aprovin els pressupostos de la Generalitat, en un escenari en què s'ha d'afrontar una reducció del dèficit del 3,9 al 2,4% del PIB. Encara més, va remarcar, si el Govern vol retallar al mínim el pressupost en salut i educació. A l'espera de l'aprovació de la partida per destriar quines obres prioritza, l'executiu afronta la de la que serà la línia soterrada més llarga d'Europa, la L9 del metro de Barcelona.

El pressupost de l'obra més faraònica de la història de la Generalitat s'ha disparat dels 2.464 milions d'euros previstos per CiU el 2002 als 6.927 milions, xifra que va anunciar ahir el conseller, dels quals falten per executar 2.380 milions. Per fer front a aquesta inversió, el tripartit es va veure obligat a apel·lar al sector privat. L'anterior govern va dissenyar una fórmula de finançament extrapressupostari que consisteix a treure a concurs les estacions de la L9. Les empreses adjudicatàries assumeixen la inversió necessària per construir la infraestructura, i l'administració els paga un cànon anual per l'ús de les instal·lacions i el seu manteniment durant 30 anys. En cas que hi hagi estacions ja construïdes, les constructores paguen a Ifercat, l'empresa pública titular de l'obra, la quantitat que van costar; el Govern, així, disposa de liquiditat, i té un termini per tornar els diners. El tripartit va adjudicar, entre el 2008 i el 2010, tres dels quatre trams d'estacions de la L9 per 3.143 milions .

Queda pendent el tram central, el III, que unirà Sagrera i Zona Universitària i consta d'onze estacions. Aquesta concessió, si s'aconseguís, suposaria per al Govern uns ingressos de 170 milions el 2011. Aquests diners, sumats als 20 milions previstos en el pressupost d'Ifercat, queden lluny dels 460 milions d'euros que el Govern calcula que fan falta per a les obres del 2011. Si el pressupost hi obliga, va dir Recoder, s'haurà de prioritzar: estacions "on no hi ha desenvolupament urbanístic o on hi ha proximitat amb altres" es deixarien per més endavant. Tot i així, és un misteri com es pagaran els 270 milions restants.

El conseller també va anunciar que ha encarregat un estudi per avaluar la viabilitat de fer una estació del TGV a prop de l'aeroport de Girona -amb el qual connectarà amb autobusos llançadora-, una obra que dependrà de l'aprovació de Madrid. No tindria un cost gaire alt, va dir Recoder, però no va quedar clar com es finançaria. L'estació situaria l'aeroport de Girona a mitja hora de Barcelona. D'altra banda, la Generalitat està negociant amb més de 40 aerolínies perquè operin a l'aeroport de Lleida-Alguaire. Està pendent, però, del permís per operar fora de l'espai Schengen, cosa que permetria atreure turistes britànics i russos.