EL DEBAT SOBRE EL DRET A DECIDIR
Crònica 19/02/2011

El Govern prepara una nova llei de consultes per driblar el TC

Si el problema és la paraula referèndum , doncs es treu. I si un altre entrebanc és que no es pot fer servir el cens electoral, doncs se'n fa un de nou. El Govern ja treballa amb una nova llei de consultes.

Pere Martí
3 min

Barcelona.L'endemà que el Tribunal Constitucional admetés a tràmit el recurs del govern espanyol i deixés en suspens la llei de consultes aprovada pel Parlament la legislatura passada, el Govern va anunciar ahir que ja n'està preparant una de nova amb voluntat d'aplicar-la aquesta legislatura. Aquesta és la intenció de l'executiu, explicada pel seu portaveu, Francesc Homs, que veu viable fer una llei que encaixi en el marc legal vigent i que creu que hi ha "marge" per fer una consulta aquesta legislatura.

El Govern es personarà davant el Constitucional per defensar la llei de consultes actuals, tot i que ja la dóna per morta. Al seu dia CiU no la va votar perquè la norma establia que per celebrar referèndums, calia demanar permís al govern espanyol, ja que la Constitució estableix que la seva autorització i la seva organització són competència de l'Estat. La nova norma que prepara l'executiu de Mas ja descarta els referèndums i opta per regular només les consultes ciutadanes, que estan recollides a l'article 122 de l'Estatut.

Aquesta mena de consultes no són vinculants, no tenen rang de procés electoral oficial i, per tant, s'han de fer sense el cens electoral. Per salvar aquest entrebanc, el Govern estudia dues vies: elaborar-ne un de nou o fer servir el de l'Institut Català de la Salut. L'avantatge d'aquest últim és que hi ha registrats tots els ciutadans de Catalunya a través de la targeta sanitària, però l'executiu ha d'estudiar encara si és compatible amb la llei de protecció de dades. Si no ho fos, encara hi ha la possibilitat d'elaborar un nou cens específic per a la consulta, en el qual el ciutadà s'hi registri voluntàriament. Aquesta opció és arriscada, perquè converteix l'elaboració del cens en el termòmetre de la viabilitat de la consulta: si els apuntats al cens no són un percentatge significatiu de la població, aleshores la consulta fracassa abans de celebrar-se.

La previsió del Govern és que podria ser convenient celebrar una consulta durant la segona part de la legislatura, després de les eleccions generals i quan s'estigui negociant el nou sistema de finançament que CiU aspira que sigui equivalent al concert econòmic. La consulta es convertiria així en un element de pressió per al govern central. Aquesta intenció té un primer entrebanc de tipus parlamentari, i és que CiU no té majoria suficient per aprovar-la. El Govern confia en el suport d'ERC i d'ICV per a una iniciativa d'aquestes característiques, però la relació entre nacionalistes i republicans no passa pel seu millor moment, i en el tema de la llei de consultes encara està viu l'enfrontament que es va viure la legislatura passada, quan CiU no va donar suport a la llei elaborada per l'aleshores conseller de Governació, Jordi Ausàs.

Debat polític

En el seu moment, la federació nacionalista va qualificar la llei de poc ambiciosa i de condemnada al fracàs, perquè per celebrar els referèndums s'havia de demanar permís a Madrid. En canvi, Esquerra sostenia que el debat era polític i no jurídic, i que si Madrid prohibia la celebració del referèndum, aleshores s'evidenciaria l'absència de voluntat democràtica del govern espanyol i es visualitzaria el conflicte entre Catalunya i Espanya.

Al marge del possible debat, Homs es va mostrar convençut que el Govern podrà trobar "un camí jurídic" per poder organitzar la consulta i davant els dubtes de si finalment el Govern la convocarà o no, va afirmar que "si descartéssim la possibilitat d'organitzar algun tipus de consulta durant aquesta legislatura, no caldria fer la llei de consultes". El portaveu del govern, que va comparèixer per informar de la reunió que havien celebrat al Palau de la Generalitat Artur Mas i el síndic d'Aran, Francesc Boya, va subratllar que la decisió del Constitucional "no és un míssil" en la línia de flotació del dret a decidir, perquè hi ha altres camins que tenen "més recorregut" per exercir-lo.

stats