De vendaval homogeneïtzador a brisa passatgera. Les amenaces d'involució autonòmica de PSOE i PP a les quals el president de la Generalitat, Artur Mas, va prometre plantar cara han perdut graus en l'escala de perillositat i són, segons el portaveu del Govern, Francesc Homs, "simples reflexions en veu alta que no aniran a més" i que s'emmarquen en la lògica del context electoral del 22 de maig. Així doncs, després que Mas trepitjés l'accelerador patriòtic dirigint-se al partit, la Generalitat hi posa la dosi de seny i frena, encara que sigui per parar el xoc.
El secretari d'Estat d'Hisenda, Carlos Ocaña, llançava ahir un advertiment claríssim: limitarà l'emissió de deute de la Generalitat si supera l'objectiu de dèficit fixat. I ja va pronosticar que això és el que "sembla que passarà". En una jornada sobre fiscalitat de l'Associació per al Progrés de la Direcció, Ocaña va alertar que si les comunitats autònomes fan "el que han de fer" per ajustar-se a l'objectiu de dèficit, l'Estat complirà "amb comoditat". Ara bé, va avisar que les comunitats que no compleixin no rebran autorització d'endeutament. Va justificar que precisament la regulació de l'endeutament és la fórmula que té l'Estat per establir "disciplina" a les comunitats. En altres paraules, insistia en la idea que apuntava el president José Luis Rodríguez Zapatero que l'Estat intervindrà l'autonomia que no compleixi amb les obligacions fiscals fixades.
Homs va admetre que els avisos que arriben de Madrid "preocupen" l'executiu català, i va replicar a la ventada homogeneïtzadora exhibint múscul des del Govern, però traient-hi ferro. L'executiu que capitaneja Artur Mas situa les advertències sobre una eventual intervenció de les finances catalanes també en la lògica d'un estira-i-arronsa amb horitzó al 27 de gener. Aquest dia la Generalitat ha de presentar el seu pla d'estabilitat pressupostària (l'havia de presentar el 27 de desembre, però l'Estat li ha donat un mes de pròrroga, pel canvi de Govern), que el govern espanyol vol que retalli despesa i dèficit de manera severa. Al Govern ni li passa pel cap, per les conseqüències polítiques i econòmiques que tindria, que l'Estat no autoritzés el seu pla d'estabilitat, menys encara amb Europa mirant amb atenció els moviments de la que ha de ser la locomotora econòmica d'Espanya.
Govern i país "forts"
"Ens sentim forts com a Govern i com a país per fer front a aquestes envestides", va assegurar Homs. I encara més, va avisar el govern espanyol que vagi amb compte, perquè les "amenaces velades" se li poden "tornar en contra com un boomerang", tractant-se d'un Estat amb necessitats de crèdit internacional. De fet, és l'Estat que acumula el gruix del dèficit, i no les comunitats autònomes. Homs va recordar que Catalunya i l'Estat són on són "per les decisions preses" anteriorment per l'executiu de Zapatero.
En qualsevol cas, per redreçar la situació de debilitat financera, que implica estalviar 4.600 milions d'euros -el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, situa el dèficit en 7.200 milions-, el Govern té clars els passos a seguir. Primer de tot, les retallades; en segon lloc, els cobraments endarrerits -avís a navegants, adreçat al govern espanyol-, i en última instància, l'endeutament, també lògic en aquest procés.
Deures per a Duran
Homs va comparèixer després d'una reunió de l'executiu amb convidat d'execpció: el líder d'UDC i president de les comissions bilaterals Generalitat-Estat, Josep Antoni Duran i Lleida. L'objectiu de la seva visita, que ha generat controvèrsia entre l'oposició, era establir, amb els consellers, la llista de prioritats pendents de negociació amb Madrid.
Però si bé Artur Mas s'aferrava dissabte passat a un discurs patriòtic que feia vaticinar una alta exigència en les reivindicacions al govern espanyol, el cert és que Duran i Lleida va sortir per la porta de la Generalitat rumb a Madrid amb una carpeta més aviat prima sota el braç. Les prioritats fixades es limiten a tres: l'estabilitat financera de la Generalitat, que passa pel mateix finançament de la institució i també per tot allò pendent de la disposició addicional tercera de l'Estatut, que fixa les inversions de l'estat a Catalunya en infraestructures; tot el que afecti el creixement econòmic, i la consecució d'una model de gestió de l'aeroport del Prat amb majoria de les institucions catalanes.
L'executiu també va aprovar, tal com va anunciar Artur Mas a l'inici de la legislatura, la tercera fase del pla d'aprimament de l'estructura de la Generalitat, que es basa en una reducció del 40% dels càrrecs eventuals i de confiança. En xifres absolutes, la Generalitat passarà dels 218 càrrecs eventuals del govern tripartit a 130. Si bé el Govern admet que no suposa un gran estalvi en els 4.600 milions d'euros que cal retallar, sí que subratlla que forma part de "l'exemple d'austeritat" que ha de promoure l'executiu.
La retallada de càrrecs eventuals se suma a la de reducció de les conselleries, que han passat de 15 a 12, i d'alts càrrecs, que ara són 136 en lloc dels 177 de l'era tripartit, un 23% menys. Això sí, Presidència i Vicepresidència seran les excepcions, que podran dotar-se de fins a 30 i 12 assessors, respectivament.
En la seva tercera reunió ordinària, l'executiu va aprovar el consell assessor en matèria de sanitat, que presidirà Miquel Vilardell. També va nomenar una trentena de nous alts càrrecs, entre ells el director general de Patrimoni Cultural, que fins ara ha estat tinent d'alcalde del govern socialista de Girona, Joan Pluma. El seu nomenament ha generat malestar a CiU de Girona. En canvi, el nomenament que no acaba d'arribar és el del secretari de Seguretat, Xavier Crespo, que paradoxalment va ser dels primers a ser anunciats pel conseller d'Interior, Felip Puig.
