La Generalitat està disposada a estrènyer-se el cinturó al màxim. El president Artur Mas i els seus consellers es trobaran avui de manera extraordinària per tancar els últims serrells d'un pla d'estabilitat que a principis de la setmana vinent duran a Madrid per demostrar la seva voluntat de reduir dèficit i mantenir així capacitat d'endeutament.
Mas va avançar en el primer ple de la legislatura que enguany el pressupost es rebaixarà un 10% respecte el del 2010 i el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, ha especificat que aquesta tisorada equivaldrà a uns 2.560 milions d'euros i es tornarà a les xifres de despesa del 2008. El marge per actuar és limitat per les urgències del país, però l'austeritat s'ha convertit en un objectiu clau de l'executiu.
Prioritats on aprimar
Com es repartirà la retallada de despesa entre els departaments?
"Aquest primer any [la retallada] haurà de ser una mica pel broc gros", ha assegurat Mas-Colell, i el pressupost es reduirà en tots els departaments. Per exemple, a Cultura serà un 10% inferior i Salut tindrà d'uns 850 milions menys. El conseller d'Economia també ha avançat que "la restricció substancial haurà de sortir de (...) l'ajornament de projectes", fet que implica frenar inversions i despeses extraordinàries. Per això es limitarà la construcció de centres sanitaris i residències de serveis socials, la contractació de personal al sector públic, l'aplicació de la llei de dependència i l'oferta de nous serveis de salut.
Causes del dèficit
Què ha causat l'increment de la despesa els últims anys?
La major part de la pujada pressupostària, des del 2008, ha respost a l'increment de les partides per lluitar contra la crisi i per millorar polítiques socials com les de salut, educació, treball o acció social. Els departaments més centrats en la gestió, com els de presidència, vicepresidència o economia, ja havien reduït la despesa.
Límits a les tisores
Quines despeses ja té compromeses l'executiu?
El Govern ha evitat posar límits a les retallades pressupostàries, més enllà d'assegurar el lloc de treball als funcionaris i empleats indefinits de l'administració. Alguns plans nacionals i acords sectorials del tripartit comprometien algunes partides, però tampoc no estan salvades, ja que fins i tot el conseller de Territori, Lluís Recoder, ha avançat que no complirà plenament amb el pacte nacional d'infraestructures.
Dificultats de la mesura
El Govern s'ha compromès a reduir el pressupost total?
L'aprimament del 10% anunciat només afectava la despesa directa del Govern, de 25.426,4 milions. El pressupost total, però, va pujar fins prop de 40.000 milions. La partida destinada als organismes públics també es reduirà indefinidament amb una reducció d'ens i privatització de serveis. Tanmateix, la partida destinada a pagar deutes creixerà.
Procés de privatitzacions
Quins organismes públics poden perillar?
CiU ja va anunciar en campanya una "anàlisi del cost-benefici dels ens i empreses públiques" que encara queda pendent de fer. Tanmateix, els sindicats temen que es privatitzin algunes àrees d'hospitals públics o que es potenciïn els centre d'ensenyament concertat. La gestió dels trens de Rodalies i Regionals també pot recaure en mans privades.
Tràmit parlamentari
Quins aliats té el Govern per aprovar la retallada?
Sense majoria al Parlament, CiU necessitarà suports quan vulgui convertir l'actual pla en pressupost. Els partits que més probablement poden votar-li la proposta són el PP, que ja l'ha rebut amb entusiasme, i el PSC, que prefereix esperar-se a conèixer-ne la lletra petita.
Alternatives al pla
Quines altres opcions hi ha per reduir el dèficit?
Tothom vol reduir el dèficit, però ICV-EUiA i Esquerra, que rebutgen retallades en polítiques socials, han recordat que també existeix l'opció d'augmentar els ingressos i no només la de limitar la despesa. No comparteixen la proposta de CiU de suprimir del tot l'impost de successions, que el 2010 va aportar uns 550 milions d'euros, una quarta part de la recaptació total de la Generalitat.
