El Govern valora anar al Suprem per evitar el bloqueig eòlic

Barcelona.El desenvolupament de l'energia eòlica a Catalunya no té un horitzó clar, i això preocupa de valent el conseller d'Empresa i Ocupació, Francesc Xavier Mena, que ha assumit les competències de l'àmbit energètic que abans controlava Antoni Castells, anterior conseller d'Economia.

La decisió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) de suspendre de forma cautelar el mapa de zones de desenvolupament prioritari (ZDP) de l'eòlica a Catalunya aprovat pel tripartit -responent a la sol·licitud de dues entitats ambientalistes - en estimar que hi ha indicis per considerar que els informes d'impacte ambiental que s'han fet són insuficients, ha alterat totes les previsions del Govern, que a més ha vist com el TSJC desestimava el seu recurs de súplica contra aquesta suspensió cautelar.

L'equip jurídic de la conselleria d'Empresa i els serveis centrals de la Generalitat estan treballant intensament en aquest contenciós i ja han anticipat al Tribunal Suprem que estan valorant la possibilitat de presentar un recurs de cassació, tal com han explicat a l'ARA fonts properes al Govern.

De fet, l'executiu està obligat a anticipar aquesta possibilitat si vol conservar el dret a recórrer la mesura cautelar. El conseller Mena, assessorat pel director general d'Energia, Josep Canós, ha de decidir en els pròxims dies quin és el següent pas del Govern en aquest assumpte.

Rapidesa

Si Mena finalment opta pel recurs de cassació, serà el Suprem el que acabaria determinant el futur del mapa eòlic català. "Farem el que sigui més àgil per al sector", han explicat des del departament d'Empresa.

El que vol evitar el Govern de totes totes és que el conflicte s'eternitzi i s'arribi a una situació de bloqueig del sector eòlic. El concurs eòlic, adjudicat al novembre, suposa la posada en marxa de 769 megawatts (MW) i un pas de gegant per a les renovables a Catalunya, ja que actualment el territori català disposa només d'un 4,12% de la potència eòlica instal·lada a Espanya (tot i que concentra prop d'un 20% del consum elèctric espanyol).

La Generalitat considera que el TSJC no ha posat en dubte el concurs, sinó els informes ambientals previs a la convocatòria. Per aquest motiu segueix vigent el termini de nou mesos de què disposen els grups adjudicataris per presentar els projectes executius dels seus parcs. Aquest termini s'acaba a l'agost, tot i que el departament dirigit per Mena explica que està disposat a donar més temps si és necessari. El cert és que si bé tot continua teòricament endavant, la indefinició actual preocupa els promotors eòlics. Un 60% de la potència licitada es va adjudicar a l'aliança formada per Gas Natural Fenosa i Alstom Wind (l'antiga Ecotècnia). Els consorcis liderats per Fersa, FCC i Comsa Emte van completar la llista d'adjudicataris.

La data límit per als promotors és el dia que el ministeri d'Indústria obri el registre de preassignació de potència eòlica, un tràmit que han de fer els promotors per poder gaudir de les primes (les compensacions econòmiques de l'Estat per l'impuls d'energies netes). S'espera que Indústria obri la llista el 2013. Si els adjudicataris del concurs català queden fora d'aquest registre, el desenvolupament eòlic estaria pràcticament tocat de mort.

És per això que ara el Govern sospesa si li convé traslladar el conflicte al Suprem, esperar que el TSJC dicti una sentència definitiva o tornar a convocar el concurs, un extrem que no es descarta, tot i que tant el Govern com els grups adjudicataris pensen que no serà necessari.

El concurs eòlic suposa una inversió de 1.263 milions d'euros en el parc i 273 milions en actuacions complementàries. En total hi hauria 1.200 nous llocs de treball.