Grècia accepta aprimar l'administració
Atenes s'ha vist obligada a implantar noves mesures d'austeritat després que el Fons Monetari Internacional insinués que no participaria en el segon rescat a Grècia si el país no feia més esforços.
Brussel·les.Davant els rumors que el Fons Monetari Internacional podia no sumar-se al segon rescat que prepara la Unió Europea per a Grècia, el govern d'Atenes va decidir ahir fer un pas endavant en l'austeritat dels comptes públics grecs per tal d'acontentar tant Brussel·les com l'FMI. El viceprimer ministre grec, Teodoros Pangalos, va anunciar que a partir de la tardor es tancaran 75 organismes públics que fins ara rebien uns 2.700 milions d'euros en subsidis. La retallada implicarà que vagin a l'atur (circumstància en què està el 16% de la població del país) al voltant de 7.000 funcionaris. La majoria corresponen als sectors de l'educació, la sanitat i els mitjans de comunicació públics, dels quals fins i tot es vendrà part de les instal·lacions.
La mesura, fortament criticada pels sindicats i les organitzacions d'estudiants, respon als deures imposats per la UE i l'FMI a canvi de rebre un segon rescat de 35.000 milions, que tregui Grècia de la crisi en què malviu des de fa més d'un any, amb un deute públic que supera el 140%. Una altra mesura en la línia de l'austeritat i l'aprimament del dèficit serà la reducció del sou per als joves entre 18 i 25 anys que estiguin en el seu primer lloc de treball.
Tenint en compte aquests últims esforços per acontentar la troica que formen la Comissió Europea, el Banc Central Europeu i l'FMI, l'executiu comunitari assegurava ahir que el pla del segon rescat per a Grècia podria estar llest els pròxims dies. "Estem ja molt, molt a prop de tancar el nou programa", va assenyalar a la premsa el portaveu econòmic de la CE, Amadeu Altafaj. Abans de rebre aquests 35.000 milions addicionals, Atenes ha de cobrar l'últim tram del primer rescat de 110.000 milions aprovat fa un any. En aquesta última partida, de 12.000 milions, també hi ha de participar l'FMI, però l'organisme s'havia plantejat no aportar la seva part i deixar la UE en l'obligació de pagar la diferència. Ahir, però, el govern alemany va mostrar-se confiat que l'escapçada institució de Washington pagarà la part pendent del rescat que li resta. La fórmula que es durà a terme, segons va insinuar ahir el comissari d'Economia, Olli Rehn, serà una combinació de més garanties de la UE i l'FMI a canvi de més austeritat i de la participació del sector privat en els préstecs a Grècia. Es tracta del que s'ha anomenat Pla de Viena i que aplicaria a Grècia el que ja es va fer a Bèlgica als anys noranta per controlar el dèficit i la participació dels inversors privats que han ajudat a créixer les economies de l'Est els últims anys.
L'amenaça del dracma
Com va passar fa uns dies, ahir es va tornar a estendre l'alarma per un possible retorn de Grècia al dracma després que un parlamentari alemany suggerís que el país hauria d'abandonar la moneda única. Per primer cop, Iorgos Provopoulos, governador del banc central grec, va afirmar ahir que aquesta possibilitat és "improbable i ridícula". "Retornar al dracma no és possible ni ara ni en els pròxims noranta anys", va assegurar.
La moneda única, però, va reaccionar a les bones notícies sobre la imminència d'un segon rescat i va pujar des dels 1,2 dòlars que registrava dilluns fins als 1,4 dòlars última hora d'ahir. La pujada de l'euro respecte al dòlar també va ser conseqüència dels mals resultats de l'atur publicats als Estats Units.
En canvi, els vents optimistes de Grècia no van bufar de cara cap a la també rescatada economia portuguesa. La crisi no cessa i ahir Portugal va patir una alça del preu dels seus interessos a curt termini. Portugal, que el mes passat va acordar un rescat per 78.000 milions d'euros, va vendre ahir 850 milions en lletres del Tresor a quatre mesos a un interès mitjà del 4,9%, més d'un 0,3% per sobre del que va pagar al maig pel mateix producte a tres mesos.
