Grècia convenç els bancs per acceptar l'impagament
El sector privat participarà en el segon rescat de Grècia. El govern hel·lè aconsegueix que una gran majoria de creditors acceptin condonar el 53% del deute del país. És un impagament històric a la UE.
BRUSSEL·LESAtenes ha evitat un cop més la tragèdia. El termini per tancar un acord entre el govern grec i els creditors privats per a la condonació de més de la meitat del deute del país es va acabar ahir a la nit, i segons diverses fonts almenys el 80% dels tenidors de deute es van sumar a l'acord, una xifra suficient per assolir l'objectiu fixat pel govern grec. L'executiu de Lukàs Papadimos no donarà xifres oficials fins avui, però totes les informacions apuntaven que una gran majoria dels bancs i fons d'inversió accepten voluntàriament l'impagament del 53% del valor nominal dels bons grecs, que s'eleva fins al 75% del seu valor real. És a dir, que per cada quatre euros que els creditors van prestar a Grècia, el país només en retornarà un.
L'acord amb el sector privat servirà a Grècia per estalviar 107.000 milions d'euros, que se sumaran als 130.000 milions del segon rescat que aportaran la Unió Europea (UE) i el Fons Monetari Internacional. La xifra estava calculada amb la participació del 90% dels creditors -més del que Grècia hauria aconseguit-, però el govern hel·lè podria fer ús d'una clàusula per obligar la resta d'inversors a acceptar la reestructuració del deute. Aquesta opció, que Atenes consultarà amb Brussel·les, suposa un risc afegit, atès que es considera un impagament -perquè els creditors hauran d'acceptar forçosament la quitança- i obligarà a activar els temuts CDS, les garanties que contracten els bancs.
Cas històric
La reestructuració del deute pactada amb el sector privat es podria dir que és històrica: és la primera vegada des de la II Guerra Mundial que una economia avançada d'Europa no pot pagar els seus deutes. Amb l'acord amb els bancs Grècia se salvarà, almenys de moment, de la fallida. Però el cas serà únic a la UE. No hi haurà més rescats a països europeus amb la participació del sector privat. Alemanya volia que en el futur qualsevol rescat de socis de l'euro es fes amb la participació dels bancs, per repartir el cost de l'ajuda entre governs i el sector privat.
Tanmateix, la mala acollida que va tenir la idea als mercats va obligar la UE a fer marxa enrere. Ara els països de l'eurozona han deixat clar que Grècia no serà un precedent i que d'ara endavant els socis de la moneda única assumiran la totalitat del cost dels futurs rescats. Aquesta és la teoria, però la pràctica és un pèl més complicada. Perquè l'eurozona es pugui treure en el futur les castanyes del foc sense comptar amb ajuda externa és clau que s'augmenti la capacitat del fons de rescat. Amb els diners disponibles actualment, 440.000 milions d'euros, no es podria ajudar estats membres com Espanya o Itàlia.
Les borses pugen
És un imperatiu legal augmentar el fons per desactivar qualsevol temptació especulativa dels mercats. Es tracta de crear un tallafocs al voltant de la crisi grega i deixar clar que hi ha prou diners per ajudar qualsevol soci que ho necessiti. Els mercats van respondre positivament a l'acord amb els bancs. La borsa espanyola va pujar un 1,78% i la prima de risc va acabar en 326 punts bàsics. Els ministres de Finances de la UE es reuniran avui via telefònica per aprovar definitivament el segon rescat de Grècia.
