Grècia demana ajuda per fer front al deute
Grècia reitera que no pensa abandonar l'euro i busca un acord amb els països de l'eurozona i l'FMI per flexibilitzar el pagament del deute. L'executiu grec ultima un nou pla d'austeritat.
Brussel·les.El govern grec està negociant amb els seus principals creditors -la resta de països de la eurozona i el Fons Monetari Internacional- facilitats per poder fer front al seu deute abans que fereixi de mort les economies europees. La sol·licitud de garanties i millores en el préstec es va fer en secret, a Luxemburg, en una reunió divendres al vespre que va destapar la premsa alemanya i que a més de fer trontollar l'euro als mercats també va estendre el rumor que Grècia pensava abandonar la moneda única.
Segons la premsa grega, Atenes hauria demanat una ampliació dels crèdits dels seus socis de la eurozona davant la impossibilitat de refinançar-se i complir amb el pla de rescat que se li va concedir ara fa un any per valor de 110.000 milions d'euros. Les autoritats gregues esperen que a la cimera europea del 25 de juny els Vint-i-set donin el vistiplau a ampliar el termini a Grècia per retornar el préstec del rescat i es redueixi l'interès, que ara és del 5%.
A més, s'estaria negociant una pròrroga de quatre anys (fins al 2018) per complir amb l'objectiu de reduir el dèficit fiscal per sota del 3%, índex que el 2010 va arribar al 10,5%. Els bons grecs a dos anys oferien a finals de setmana un interès estratosfèric del 24,5%, una xifra que deixa entreveure la por a l'impagament entre els inversors.
Noves mesures
Per tranquil·litzar uns i altres i fer front a la circumstància que el pròxim any Grècia ha d'assumir el pagament de 27.000 milions d'euros en obligacions, l'executiu liderat per Giorgos Papandreou presentarà aquesta setmana un nou pla d'austeritat. Fins ara les retallades i privatitzacions no han estat ben rebudes ni per la Comissió Europea, que ja ha dit que no són suficients, ni pels sindicats grecs, que han convocat una vaga general -la segona en un any- per al pròxim dimecres. El pla d'ajustament del govern està sent analitzat a la capital hel·lena tant per experts comunitaris com per enviats de l'FMI, que volen assegurar-se que Grècia avança en bona direcció abans d'entregar un nou tram del fons de rescat de 15.000 milions d'euros.
Davant dels rumors estesos ràpidament per tots els mercats del deute que Grècia s'estaria plantejant deixar de pertànyer a l'eurozona, Papandreou va haver de sortir ahir davant la premsa per deixar clar que "no s'ha discutit mai la sortida de Grècia de l'euro", una aparició on va criticar durament "a aquells que de manera irresponsable tenien la intenció d'estendre el pànic amb l'objectiu d'especular". En la mateixa línia, el president de l'Eurogrup, Jean-Claude Juncker, titllava d'"estúpida" la idea que Grècia podria abandonar el club dels setze de l'euro. Tot i negar aquesta opció, Juncker apuntava que Atenes havia d'aplicar encara més mesures d'austeritat i que aquestes serien objecte d'anàlisi a la reunió prevista a Brussel·les dels ministres d'Economia de la zona euro el 16 de maig.
Analistes escèptics
"Pensem que Grècia necessita un nou programa d'austeritat", va assenyalar sense opinar sobre les noves reformes que presentarà el govern grec els pròxims dies per evitar una reestructuració del deute grec que alguns analistes consideren dada i beneïda tenint en compte que el deute va arribar al 143% del producte interior brut (PIB) el 2010.
Segons David Mackie, economista de la firma JPMorgan Chase & Co, "la reestructuració del deute té cada cop més força". El 22% del deute pertany a inversors grecs i xipriotes. L'FMI, els Vint-i-set i el Banc Central Europeu es repartirien un 30%, tot segons estimacions del Swiss Bank.
Mentre tothom es centrava divendres al vespre en el rescat d'un altre soci, Portugal, els ministres d'Economia de França, Itàlia, Alemanya, Grècia i Espanya es reunien a Luxemburg amb clara voluntat de secretisme.
"La reunió no es volia fer pública per no preocupar els mercats", assenyalava un portaveu del govern luxemburguès. La presumpta sortida de Grècia de l'eurozona va provocar divendres al vespre la devaluació de l'euro del 1,45 fins a 1,43 dòlars. L'encarregat de filtrar la reunió d'urgència, a la qual va acudir la vicepresidenta econòmica Elena Salgado, va ser el setmanari alemany Der Spiegel , que s'atrevia a dir que Grècia planejava tornar al dracma.
No és el primer cop que la premsa alemanya fa trontollar els mercats i els gabinets dels ministeris d'Economia. El Financial Times Deutschland es va atrevir fa un any a afirmar que Brussel·les preparava un pla de rescat per a Espanya com el que acabava de dissenyar-se aleshores per a l'economia grega. Els desmentits i confirmacions sobre els plans de rescat s'han produït en el cas d'Irlanda i Portugal. La reestructuració del deute grec i l'economia espanyola són les últimes víctimes.
