Crònica 05/10/2011

Grècia té diners fins al novembre

Caldrà esperar gairebé un mes. Els socis de l'euro han decidit ajornar el vistiplau definitiu al desbloqueig de 8.000 milions d'euros per a Grècia. El país hel·lè revela que encara li queden diners fins al novembre.

Laia Forès
2 min
Alguns funcionaris grecs van ocupar ahir el ministeri de Finances en protesta per la reducció preventiva de 30.000 llocs de treball públics.

BRUSSEL·LES.El govern grec havia dit a finals d'estiu que només tenia diners per pagar els sous dels funcionaris i les pensions fins a l'octubre. Els mercats es van posar nerviosos davant una possible suspensió de pagaments immediata del país hel·lè, però ahir el ministre de Finances del país va rectificar. Hi ha diners, almenys, fins al novembre. No és gaire temps més, però n'hi ha prou perquè els que han de treure les castanyes del foc al país -la troica formada per la Unió Europea, el Fons Monetari Internacional i el Banc Central Europeu- puguin pensar-se millor si desbloquegen els 8.000 milions d'euros pendents encara del primer rescat.

El fet que Grècia anunciés que no complirà els objectius de reducció de dèficit, condició indispensable per seguir rebent les ajudes europees, ha complicat les coses. No obstant això, els socis de la moneda única estan disposats a desbloquejar els diners pendents per evitar el desastre. Ho va deixar clar el president de l'Eurogrup davant els rumors, cada vegada més insistents, d'una fallida del país. "He de negar fermament tots els rumors que diuen que Grècia podria decidir sortir de la zona euro (o ser convidada a fer-ho) i qualsevol rumor sobre una suspensió de pagaments, va assegurar Jean-Claude Juncker des de Luxemburg, on es van reunir ahir els ministres de Finances dels Vint-i-set.

Reunió extraordinària

Els socis de l'euro esperaran l'informe de la troica per finals de mes, moment en què es podria convocar una reunió extraordinària per desbloquejar els 8.000 milions d'euros. Abans el govern grec haurà de comprometre's a impulsar més reformes per compensar l'esforç que hauria d'haver fet per reduir el dèficit al 7,6% del PIB. Si l'informe de la troica apunta que el forat dels comptes grecs és més gran, el més probable és que en el segon rescat la banca europea hagi d'assumir una part més gran de la factura.

Algunes fonts parlen del 50%, un percentatge que ofegaria bona part de les entitats financeres més exposades al deute grec, les franceses i les alemanyes. Per això, la pressió per recapitalitzar de nou els bancs és cada vegada més forta. Si no hi ha una nova injecció de capital, adverteix Brussel·les, moltes entitats podrien acabar com el banc franco-belga Dexia, a punt de fer fallida per la seva gran exposició al deute grec.

A banda de les recapitalitzacions bancàries, els socis europeus van defensar ahir l'estratègia de la disciplina fiscal, però alhora van demanar als països amb els comptes sanejats que siguin més "flexibles". És a dir, que pensin en mesures que estimulin el creixement. La idea va dirigida a Alemanya, però sembla que Berlín -aferrat a l'austeritat fins i tot en temps de bonança- no farà gaire cas de les recomanacions dels seus socis.

stats