"Grècia entraria en una espiral de deute i inflació"

Barcelona.La més que possible convocatòria d'un referèndum a Grècia no només ha obert molts interrogants sobre el futur d'aquest país, sinó també del d'Espanya, Itàlia i el conjunt de la zona euro. Aquests són alguns dels principals interrogants:

PerjudicatsQui serà el principal afectat si Grècia vota 'no' al referèndum?

Els experts hi estan d'acord: els principals perjudicats serien la mateixa Grècia i els grecs. La principal queixa dels ciutadans del país hel·lè és la duresa de les retallades que han de patir. José Manuel Durão Barroso, president de la Comissió Europea, va advertir ahir que "sense l'acord amb la Unió Europea i el Fons Monetari Internacional, les condicions per als ciutadans grecs seran molt més doloroses, especialment per als més vulnerables". Joan Tugores, catedràtic d'economia de la Universitat de Barcelona, comparteix aquesta opinió: "Si es fa el referèndum i guanya el no hi haurà ajustos molt durs". Ell creu que Grècia entraria en una "espiral d'inflació i deute" i, a més, no podria acudir als mercats per finançar-se durant una bona temporada, ja que els inversors no confiarien en un país que ha fet fallida. La situació seria tan problemàtica que no són pocs els que pensen que el referèndum no s'arribarà a celebrar. Ramón Jáuregui, ministre espanyol de Presidència, es va mostrar convençut ahir que la UE i les forces polítiques gregues acabaran tancant un "acord urgent" per evitar el referèndum.

A part de la mateixa Grècia, altres perjudicats seran els països més inestables de l'euro (Itàlia i Espanya) i la banca de les dues grans potències de la moneda única (Alemanya i França), que acumula una gran quantitat de deute grec.

Risc de contagiCom afectaria una victòria del no a països com Espanya o Itàlia?

Sorprenentment alguns analistes consideren que un eventual triomf del no al referèndum podria ser positiu per a Espanya perquè ajudaria a establir una frontera clara amb Grècia. Així ho creu Ramon Marimon, president de la Barcelona Graduate School of Economics. D'aquesta manera, Espanya aconseguiria diferenciar-se de Grècia, cosa que intenta fer des del maig del 2010. Joan Tugores també hi està d'acord: "L'exemple de Grècia seria com una vacuna, seria l'antiexemple que mostra el que no s'ha de fer". Això faria que "Espanya i Itàlia apliquessin d'una vegada les reformes que necessiten però que no s'atreveixen a aplicar". La patronal CEOE no comparteix aquest parer i ahir es va mostrar molt preocupada per les conseqüències que pugui tenir el referèndum grec. La principal preocupació són les setmanes o mesos que passaran fins a la convocatòria del referèndum. Durant tot aquest temps, la incertesa sobre el deute d'Itàlia o Espanya pot fer pujar els tipus d'interès i la prima de risc.

De tota manera, i malgrat les similituds amb Espanya, el cas d'Itàlia és diferent perquè pateix "un problema polític semblant al de Grècia", segons Marimon.

Canvi de monedaGrècia podria tornar al dracma si al referèndum guanya el no?

En part, això dependrà de la pregunta que s'acabi fent al referèndum. Nicolas Sarkozy va assegurar ahir que la consulta inclourà una pregunta sobre la permanència a l'euro, de manera que, si guanya el no, Grècia tornaria al dracma. En qualsevol cas, Ramon Marimon creu que una marxa voluntària de Grècia és més improbable que una expulsió. "Ho és poc, però és més probable que se'ls faci fora", afirma. Els tractats estableixen que un país només pot abandonar l'euro per voluntat pròpia i no per imposició de la resta. Tot i així, Marimon creu que hi ha maneres de fer-ho: "El BCE podria tancar la finestra als bancs grecs" i deixar de prestar-los diners. Marimon recorda que, d'alguna manera, "això ja s'està fent des que el BCE va decidir que ja no compraria més deute grec". En canvi, de deute espanyol i italià sí que en segueix comprant.