Grècia no sap com reconduir els comptes

Brussel·les.Grècia, el primer país de l'euro que va haver de ser rescatat, corre el perill de no poder pagar als seus creditors, inclosos la UE i l'FMI, que fa un any li van prestar 110.000 milions d'euros per evitar la seva bancarrota.

L'Eurostat, l'oficina d'estadística comunitària, va revelar ahir que el dèficit i el deute de Grècia el 2010 va ser pitjor del que preveia el mateix govern grec. El dèficit va arribar al 10,5% i el deute va superar el 142%. Uns mals resultats que fan poc viable que Grècia compleixi els objectius de millora previstos per a aquest 2011. De fet, els analistes veuen impossible aconseguir enguany un dèficit del 7,5% del PIB i calculen que el deute públic no baixarà del 150%.

La precarietat dels comptes públics grecs no va ajudar a calmar els mercats. La galleda d'aigua freda de l'Eurostat fa témer que Grècia es vegi obligada a reestructurar el seu deute, una circumstància que, segons declarava ahir l'economista en cap del BCE, Jürgen Stark, "podria provocar, en el pitjor dels casos, una caiguda de l'economia encara més greu que la de Lehman Brothers".

El que de moment ja és una realitat és que Grècia avui ja paga més d'un 23% d'interessos pels seus bons a dos anys.

Les autoritats treballen ara per evitar un terrabastall. No volen que els mercats pensin que ni amb els rescats els països en problemes han estat incapaços de sortir-se'n. Per això, el president del Banc Central Europeu, Jean-Claude Trichet, el director del Fons Monetari Internacional, Dominique Strauss-Kahn, i el comissari europeu d'Afers Econòmics, Olli Rehn, viatjaran la setmana que ve a Atenes per mirar de dissenyar un conjunt de mesures d'urgència per reconduir la situació. De la cimera, que segons diverses fonts podria començar el 5 de maig i duraria 48 hores, en podria resultar la negociació de condicions més avantatjoses per a Grècia, com ara reduccions en l'interès dels préstecs que ha de tornar.

Brussel·les, promotora de les retallades a Grècia, va negar-se a acceptar ahir que l'austeritat estigui perjudicant la capacitat de creixement de l'economia hel·lena. "El programa grec és equilibrat: preveu mesures de consolidació fiscal però també reformes estructurals que pretenen millorar el problema de falta de competitivitat crònica del país", va dir Amadeu Altafaj, portaveu econòmic de la CE.

Irlanda tampoc va sortir ben parada de les dades d'ahir. El deute irlandès va créixer el 2010 en més de trenta punts (96,2%) i el dèficit es va multiplicar per dos (32,4%).

Per la seva banda, Portugal, que ara negocia un pla de rescat, va acabar l'any amb un dèficit del 9,1%, una dècima menys que Espanya, on, com havia avançat el govern central, el dèficit va reduir-se fins al 9,2% i el deute va créixer un 60,1%.

El desig que les economies europees tinguin un dèficit inferior al 3% i un deute per sota del 60%, de moment queda lluny. Si les sancions aprovades al març per posar a ratlla la despesa pública ja fossin vinculants, la majoria dels estats membres haurien de començar a preparar-se per fer front a dures conseqüències.

Tot i que vint-i-un països van aconseguir reduir la despesa de les administracions públiques, només van passar l'examen Luxemburg, Finlàndia, Dinamarca, Estònia i Suècia. Pel que fa al deute, fins a catorze dels vint-i-set països de la UE van superar el límit del 60%, i Grècia (142,4%) i Itàlia (119%) el van doblar.