Grècia farà votar en referèndum el pacte anticrisi aprovat per la UE
Atenes sotmetrà a referèndum el pacte anticrisi acordat pels líders de l'eurozona, que inclou el segon rescat de Grècia. Si els ciutadans el rebutgen, les conseqüències per l'euro són imprevisibles.
BRUSSEL·LESEls ciutadans grecs podran votar si accepten o rebutgen el rescat del seu país per part de la zona euro. El primer ministre de Grècia, Iorgos Papandreu, va sorprendre ahir a tothom anunciant la celebració d'un referèndum perquè els grecs es pronunciïn sobre els acords per salvar l'euro de l'última cimera europea, que inclou tan el segon paquet d'ajudes a Grècia -amb la condonació del 50% del deute del país- com l'ampliació del fons de rescat fins a un bilió d'euros.
"Confiem en els ciutadans, creiem en el seu criteri", va assegurar ahir Papandreu per justificar la celebració d'una consulta que podria dinamitar uns acords vitals per a l'euro. De fet, la possibilitat que els grecs tombin el pacte anticrisi europeu no és ciència-ficció. Segons una enquesta publicada per la premsa grega aquest cap de setmana, el 60% dels ciutadans hi estan en contra.
Conseqüències imprevisibles
Donada aquesta situació, l'exercici de democràcia directa que proposa Iorgos Papandreu podria provocar un daltabaix de conseqüències imprevisibles. Si els ciutadans rebutgen els acords sobre el fons de rescat i l'ajuda a Grècia, el pacte anticrisi quedaria en suspens i el país hel·lè no rebria el segon rescat (valorat en uns 130.000 milions d'euros), fet que provocaria la seva fallida.
Quan els països de la zona euro acabin de definir la nova arquitectura del fons de rescat, tots els governs hauran de ratificar els acords, però només amb un país que els rebutgi, ja no tindrien cap validesa. La situació seria greu no només per a Grècia sinó per a tots els socis de la moneda única. L'anunci va agafar la Comissió Europea amb el peu canviat. Una portaveu de la CE va preferir no valorar la notícia a l'espera de consensuar la postura oficial.
Des de l'inici de la crisi grega, Atenes ha hagut d'aplicar fortes retallades de la despesa pública seguint el dictat de Brussel·les. Milers de funcionaris s'han quedat sense feina, l'atur s'ha disparat i el país viu vagues i protestes continuades contra les mesures adoptades.
Brussel·les va posar Papandreu entre l'espasa i la paret: si volia un segon rescat (el primer es va aprovar el maig del 2010) havia de reduir el dèficit dràsticament. El primer ministre no ha dubtat mai que l'austeritat és el camí per sortir del pou, però ni bona part dels ciutadans, ni el principal partit opositor hi estan d'acord. El referèndum, que se celebrarà d'aquí "unes quantes setmanes", podria ser l'única sortida que li ha quedat a Papandreu davant les protestes ciutadanes i l'assetjament dels partits de l'oposició.
