Grècia s'encalla amb el nou govern

Barcelona.Tres dies de negociacions incertes i extenuants per a un govern de només tres mesos. Grècia no es posa d'acord per decidir qui ha de liderar el nou govern d'unitat que ha d'aprovar el pla anticrisi de l'eurozona i convocar eleccions anticipades al febrer. L'encara primer ministre grec, Iorgos Papandreu, va escenificar ahir el vespre el caos en què està sumit el país. En un discurs de comiat a la nació, previ a presentar la dimissió formal al cap d'estat grec, el líder socialista va assegurar que s'havia arribat a un acord. Poc després, es reunia amb el president, Càrolos Papúlias, que es mostrava "alleugerit" perquè es podia avançar en el camí per salvar el país de la fallida.

Però tot i l'anunci, l'acord no es va veure enlloc. Papandreu es va superar a ell mateix i només una hora després d'anunciar-la, l'entesa s'ensorrava una altra vegada. Presidència va convocar urgentment una reunió amb els líders de totes les formacions polítiques per a aquest matí a les 10. Objectiu: la formació d'un govern d'unitat en un país on els partits majoritaris han demostrat que per damunt de la crisi prevalen els seus interessos polítics.

Mentrestant, Brussel·les contemplava ahir amb preocupació i impotència les desavinences entre el Pasok i el partit conservador Nova Democràcia després d'haver aconseguit aturar el referèndum sobre el pla de rescat.

"Farem tot el possible per mantenir-nos a l'euro", va dir ahir el ja primer ministre en funcions durant el seu comiat al poble grec. Referint-se a la seva dimissió, va argumentar que ha pres aquesta decisió "per contribuir a una nova mentalitat política". I va afegir: "Els grecs podem aconseguir qualsevol cosa si treballem junts"."Estic orgullós que, tot i les dificultats, hem evitat la fallida i hem assegurat que el país es mantingués dempeus". Finalment va concloure: "La democràcia és per a nosaltres la nostra tradició i orgull".

Escudant-se també en la filosofia de partit, el líder de l'oposició, Andonis Samaràs, va assegurar que les desavinences en l'elecció del nou primer ministre no venien de Nova Democràcia, sinó de "qui té majoria al Parlament [el Pasok]". Però segons les poques filtracions que arriben des de la fortalesa parlamentària grega, és l'oposició qui es blinda part de les negociacions. Samaràs ja es va negar dimarts a expressar per escrit que aprovarà les noves mesures de Brussel·les, i també hauria posat bastons a les rodes en l'elecció del tecnòcrata Lucas Papademos, exresponsable del Banc Central Grec i el Banc Central Europeu.

Un polític o un tecnòcrata?

El nom de Papademos, però, va sonar poc ahir a Atenes. Les seves condicions de modificar tot el seu equip econòmic haurien molestat Evangelos Venizelos, actual ministre de Finances i un dels homes forts dels Pasok. Venizelos ja va sortir-se amb la seva en la dimissió de Papandreu per aturar el referèndum i hauria fet un pas endavant.

Qui va sorprendre ahir a la tarda en les travesses a primer ministre va ser Filippos Petsalnikos. Educat a Alemanya és l'únic dels candidats que té un perfil més polític. Karatzaferis va ser el segon nom del dia. Al matí havia sonat el nom de Ioanis Koukadis, un tecnòcrata, més conservador, habituat als tractes amb la troica que negocia el rescat.

Cansat dels estira-i-arronses, un diputat ultraconservador, Iorgos Karatzaferis, va escenificar ahir la decepció i la ira grega irrompent al Palau de la Presidència per reclamar el nomenament de Papademos. "Estem tristos i cansats", va concloure.