Grècia es ven a trossos per aconseguir eixugar el deute
Grècia està en venda. Després de posar en mans de multinacionals infraestructures i telecomunicacions, el govern ven ara el seu territori a inversors estrangers. L'última aposta per aconseguir líquid.
BARCELONA."Veneu-vos les vostres illes, grecs endeutats. I l'Acròpoli també!", titulava el març del 2010 el diari alemany Bild després de sortir a la llum el deute públic real dels grecs. Gairebé tres anys després i amb una crisi del deute grec galopant, la proposta descarada de dos antics aliats de la cancellera alemanya, Angela Merkel, al Bundestag que va servir per titular el rotatiu sensacionalista no està gaire lluny de la realitat.
Mentre els grecs surten al carrer per manifestar-se en contra de dures retallades, als punts més emblemàtics de Grècia empresaris estrangers i polítics encaixen les mans, somriuen i acorden tot tipus d'inversions. Grècia està en venda, i no és cap secret d'estat. Des que Papadimos va prendre possessió al novembre, Atenes ja ha organitzat tres fòrums per a inversors alemanys, nord-americans i àrabs. L'objectiu és atreure així el negoci estranger i eixugar part del deute públic.
L'abanderat d'aquestes trobades és el supervivent de l'últim govern, el socialista i ministre de Finances, Evànguelos Venizelos. En un fòrum a Nova York amb inversors nord-americans al desembre -titulat Un Nou Començament-, Venizelos apareixia via videoconferència fent promoció de la terra "fundadora de la democràcia"."Grècia no és encantadora només per la seva història, sinó també per les seves contradiccions. Tot i la crisi i els anys de recessió, som encara una de les 30 economies més importants del món sent només 11 milions d'habitants".
El gest es repetia a mitjans de gener a prop del cap Súnion -a 60 km d'Atenes-, on hi ha un temple grec dedicat a Posidó conegut per les seves espectaculars postes de sol. Una delegació d'empresaris dels Emirats Àrabs Units, liderada pel seu ministre d'Exteriors, atenia diferents conferències que explicaven els grans interessos turístics del país. Un cop acabada la xerrada, les discussions prenien un to més concret. "Busco la llista de societats privatitzables, la trobes?", deia un delegat dels Emirats especialitzat en energies renovables a un alt càrrec del ministeri d'Exteriors grec, explica l'agència AFP.
L'òrgan que s'encarrega d'informar la majoria d'inversors de les possibilitats de privatitzacions a Grècia és l'agència Invest in Greece, que en la seva pàgina web textualment diu que "la crisi grega és una gran oportunitat per a moltes empreses estrangeres". Segons l'agència AP, el govern ja ha posat en venda enguany explotacions de gas, refineries, companyies mineres i terrenys a les illes de Rodes i Corfú, a més d'una autopista al nord del país, 39 aeroports i 12 ports.
Privatitzacions difícils
Però no tothom creu que privatitzar sigui fàcil. De les 71.000 propietats estatals -incloses 528 illes-, només 100 són interessants per als inversors, destaca un estudi de l'Institut Andreas Papandreu d'Estudis Estratègics. "Gairebé ja ho teníem tot privatitzat. Per tant, no queda gaire per vendre -explica a l'ARA Michalis Spourdalakis, professor d'economia a la Universitat d'Atenes-. Només queden terrenys i illes. Si venem el patrimoni, serà un desastre".
