De Guindos es mostra favorable als 'hispabons' per a les autonomies
El ministre d'Economia, Luis de Guindos, obre la porta a fer "polítiques d'emissió comuna" de deute de totes les administracions per reduir els interessos actuals, molt més baixos per a l'Estat.
MADRID"En aquests moments en què moltes comunitats autònomes i ajuntaments tenen problemes per accedir als mercats de capital, cosa que els obliga a pagar sobrecostos importants, cal que pensem en la possibilitat d'harmonitzar les emissions de les diferents administracions". Amb aquestes paraules, el ministre d'Economia, Luis de Guindos, es va mostrar ahir favorable a impulsar els anomenats hispabons , "polítiques d'emissió comuna" per reduir els interessos que paguen les autonomies per endeutar-se, molt superiors als que paga l'Estat.
De Guindos va explicar al Senat, en resposta a una pregunta de CiU, que actualment hi ha un "sobrecost" de mil milions d'euros per a les comunitats respecte al tipus d'interès del Tresor. Un recàrrec que deteriora encara més els comptes de les autonomies.
El ministre va dir que "s'està estudiant la possibilitat" dels hispabons -tot i que no va mencionar la paraula- per anar "avançant" cap a la "posada en comú de les necessitats d'emissió" de deute de totes les administracions públiques i "aconseguir reduir el cost de finançament, que és molt diferent". A canvi, les administracions hauran de tenir un "compromís ineludible amb la consolidació fiscal". Per saber-ne els detalls no caldrà esperar gaire. "No trigarem gaire a tenir una proposta", va avançar.
El conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, fa mesos que demana un mecanisme que rebaixi els interessos que ha de pagar Catalunya per endeutar-se. Per exemple, els bons patriòtics de la Generalitat es van oferir en la seva última emissió al 4,7% a un any i al 5,2% a dos anys. En canvi, els interessos del Tresor són molt més baixos, com es va comprovar ahir: 2,5% a tres anys (el més inferior des de l'agost del 2010), 3,4% a quatre anys i 4,2% a sis anys.
Els salaris dels bancs ajudats
D'altra banda, De Guindos va anunciar, en la seva intervenció, una nova condició salarial per als directius dels bancs que han rebut préstecs del fons de reestructuració ordenada bancària (FROB). Aquestes entitats -com Bankia, Banca Cívica i el grup BMN- no podran pagar variables als seus directius fins al 2015 i només si han tornat les ajudes públiques rebudes. Fins ara el cobrament de la retribució d'aquí tres anys estava condicionat al compliment d'objectius.
El ministre també es va referir a la reforma financera, que augmenta fins a 52.000 milions les provisions que ha de fer el sector. La reforma ha provocat els primers moviments de fusions d'entitats. De Guindos va pronosticar "més operacions" de concentració en "les pròximes setmanes". Per ara, el BBVA s'ha adjudicat Unnim en subhasta i CaixaBank ha manifestat el seu interès per adquirir Banca Cívica.
