De Guindos vol frenar els desnonaments

MADRID / BARCELONA.El ministre d'Economia, Luis de Guindos, va tornar a parlar ahir del problema de l'habitatge a Espanya, però ho va fer des d'una òptica totalment diferent. Si en els últims dies havia lloat els efectes positius sobre el preu de l'habitatge del decret llei sobre la reforma financera, ahir va sorprendre amb un advertiment del "cost social" dels desnonaments de pisos. Una problemàtica que s'ha disparat amb la crisi i que ha portat milers de famílies a perdre la casa i mantenir el deute hipotecari amb bancs i caixes.

En la seva compareixença en una comissió del Congrés de Diputats, De Guindos va anunciar que es posarà en contacte amb les entitats financeres per buscar fórmules que "minimitzin el cost social" que tenen els desnonaments. "Crec que a ningú, i molt menys a la banca i al govern, els interessa que hi hagi molts desnonaments", va dir.

De Guindos es va comprometre "a treballar amb el sector" financer sobre aquesta qüestió però no en va donar gaires detalls: per exemple no va dir si impulsarà un canvi legislatiu que permeti la dació en pagament, és a dir, que es pugui tornar a les entitats la casa o el pis en cas de no poder pagar la hipoteca o el lloguer. "Perdre la casa és molt pitjor que perdre la feina", va assegurar el ministre, que també es va mostrar preocupat per les xifres d'atur i l'augment dels joves que marxen d'Espanya per trobar feina. Segons les últimes dades del Consell General del Poder Judicial, el nombre de desnonaments va pujar un 14,2%, fins a prop d'11.000, en el tercer trimestre del 2011.

D'altra banda, De Guindos es va referir també a la caiguda del crèdit, que va xifrar entre el 5% i el 10% en funció de les entitats financeres, i es va mostrar "segur" que Espanya reduirà la taxa d'atur fins a acostar-la a la dels països de l'entorn després d'aplicar reformes estructurals per acabar amb els "desequilibris" macroeconòmics "excessius". No va voler anunciar terminis concrets però va assegurar que està "convençut" que el programa de reformes "ha d'anar dirigit a trencar la tendència negativa de l'economia espanyola a partir del segon semestre".

El cost de la reforma

Els principals bancs van començar a concretar ahir el cost que tindrà l'esforç en provisions demanat pel ministre De Guindos. Fins ara només se sabia la xifra global de 50.000 milions d'euros per a tot el sector. El Santander ha de provisionar (incloent-hi el Banesto) 6.100 milions, però amb les xifres ja avançades haurà de provisionar aquest any 2.300 milions.

El BBVA ha d'assumir un total de 4.000 milions, però per les mateixes raons que el Santander només rebrà l'impacte de 1.360 milions en els comptes d'enguany. La normativa exigeix 3.181 milions a CaixaBank, 2.436 milions a càrrec del resultat i 745 milions contra capital. Com que l'entitat que presideix Isidre Fainé compta amb unes dotacions genèriques de 1.835 milions, només haurà de dotar 601 milions als resultats del 2012. Per la seva banda, Banc Sabadell haurà de fer front a unes provisions de 2.396 milions, de les quals a càrrec de beneficis són 1.607 milions. L'entitat també absorbirà tot aquest cost enguany, igual que Banco Popular, que necessita 2.600 milions en provisions.

Adicae demandarà bancs

L'Associació d'Usuaris de Bancs, Caixes i Assegurances (Adicae) portarà als tribunals vuit entitats financeres (Santander, BBVA, La Caixa, Banc Sabadell, la CAM, CatalunyaCaixa, Nova Caixa Galicia i Banca Cívica) per vendre productes difícils d'entendre. El president d'Adicae, Manuel Pardos, va assegurar ahir que les entitats financeres espanyoles tenen bloquejats més de 30.000 milions de les famílies en participacions preferents i altres productes de deute subordinat que no poden ser cancel·lats, informa Efe.

Oficines de caixes per a l'ICO

CiU va proposar ahir que en els pròxims tres anys l'Institut de Crèdit Oficial (ICO) es transformi en un banc públic i aprofiti part de la xarxa d'oficines de les caixes en mans de l'Estat per aconseguir que el crèdit arribi a les pimes.

Estalvi per a les autonomies

Luis de Guindos també es va referir en la seva compareixença al Congrés al fet que les autonomies s'haurien estalviat fins a 1.000 milions si en les seves emissions de deute no haguessin pagat als inversors més interessos que els que ofereix el Tresor Públic. El ministre va considerar que per evitar aquest sobrecost calia buscar sistemes de "coresponsabilitat", en resposta a la proposta que abans havia fet el diputat de CiU, Josep Sánchez Llibre, de promocionar emissions conjuntes de l'ICO i el Tresor d'hispanobons.

El BBVA, Repsol i el deute

El BBVA i Repsol van col·locar deute ahir. L'entitat financera va vendre 2.000 milions en deute a 18 mesos, la primera venda que fa un banc des de l'octubre. Els inversors estrangers van arribar al 80% de la demanda.

Igualment, Repsol va tancar una emissió d'eurobons per un total de 250 milions, amb un cupó (tipus d'interès) de 4,87%. Aquesta operació, canalitzada a través de Repsol International Finance, s'afegeix a la feta el 12 de gener per 750 milions amb venciment el 2019.