Encarnita Zamora: "He viscut amb els fills des que em vaig separar el 1978"

Acasa són set i quatre generacions. Encarnita Zamora és besàvia, àvia i mare d'aquesta llarga família que viu als afores de les Planes d'Hostoles (Garrotxa), en un mas a cinc quilòmetres del nucli urbà, i confessa que no ha tingut una vida fàcil. "Em vaig casar el 1958 i el 1978 em vaig separar del meu home", explica. Aquella decisió, que afegeix que era "necessària", va abocar-la a la família i sempre més ha viscut acompanyada dels seus en un entorn rural.

Avui ha anat a la perruqueria al poble, però no es mou gaire de casa, on va fent aquella feina de formiga que sembla que es faci sola: estendre, escombrar, rentar plats... "La meva filla no em deixa fer res, però jo vaig fent", afegeix. Malgrat aquesta vida familiar, l'Encarnita -la seva àvia es deia Encarna- manté una certa independència dins del mas on viu: "Estic encantada, perquè tinc la meva habitació, tinc el meu televisor i una butaca que em van regalar els néts fa poc". Vida de casa, vida tranquil·la. "La meva il·lusió és celebrar coses amb la família", diu. Després de 84 anys, l'Encarnita conclou que tampoc hauria arribat fins aquí sense les seves creences cristianes: "Déu m'ha fet costat en els moments difícils".