"Hem catalitzat el malestar al món àrab"

El periodista islandès Kristinn Hrafnsson va abandonar la feina en una cadena de televisió per treballar per a Wikileaks. Des que el fundador de la web, Julian Assange, està sota arrest domiciliari a Anglaterra per la demanda d'extradició de Suècia, s'ha convertit en el portaveu de l'organització. Ahir va ser a Barcelona per recollir el premi Blanquerna al millor comunicador.

Wikileaks va difondre dimecres un cable de l'ambaixada nord-americana a Tòquio que alertava al govern japonès de les mancances de seguretat de les seves centrals nuclears. Tenen més informació?

De fet va ser un dels diaris que treballa amb nosaltres, The Daily Telegraph , que té accés complet als cables diplomàtics, qui va localitzar la informació i la va difondre. És només un exemple de com els cables poden ser utilitzats pels periodistes com una enorme base de dades històrica sobre la política de l'administració nord-americana i dels diversos governs quan es produeixen fets importants.

La revista Foreign Policy va dir que la revolució tunisiana havia estat la revolució de Wikileaks. Està d'acord amb aquesta connexió?

És una exageració, però sí que podem dir que les revelacions de Wikileaks han actuat com un catalitzador del malestar popular a Tunísia o Egipte. Quan al desembre es va publicar un cable de l'ambaixada nord-americana a Tunísia que parlava de la família Ben Ali com un clan mafiós que s'estava fent construir un palau de luxe, allò va córrer com la pólvora a internet i en alguns mitjans de comunicació tunisians. Demostrava un estil de vida excessiu a un poble que veia deteriorar-se la situació econòmica. El descontent va córrer per Facebook, Twitter... La filtració va influir-hi, però l'espurna de la revolta va venir després, quan el jove Mohammed Bouazizi es va cremar i va morir el 5 de gener. Això és el que va fer que la gent digués prou. El que han demostrat les revoltes àrabs és que internet, amb les xarxes socials, és una plataforma pel canvi. Hem vist el poder de la informació difosa per internet, en combinació amb una població amb un alt nivell de formació i molta gent jove disposada a fer servir les noves tecnologies.... Tot això ha generat un moviment inèdit. I el més important és que amb aquestes revoltes s'ha aconseguit molt més que amb l'ús de la força i que s'ha demostrat que la informació és una arma molt poderosa. I ara Líbia, el Iemen, Síria...

Per què treballen amb alguns grans mitjans tradicionals?

Per respondre al nostre compromís amb les fonts de donar la màxima difusió al material que ens ofereixen. Wikileaks va començar el 2006 i al principi va passar relativament desapercebut. Tenir una aliança amb mitjans tradicionals de gran reputació era clau, però al començament era com lligar cavalls a una locomotora. Ara hem inclòs una cinquantena de mitjans que poden accedir als cables, incloses també algunes organitzacions humanitàries.

Només han publicat el 3% dels cables fins ara. Què queda per veure?

Sí, quan tinguem més capacitat per treballar amb la informació n'anirem publicant més. Veurem més revelacions i encara més importants, i a mesura que més mitjans de més regions arriben a acords amb nosaltres, es destapen més aspectes regionals. El que és important per a l'ARA potser no ho és per a El País , i d'això es tracta. Ara hem començat amb mitjans indis i del Pakistan.

Bradley Manning, el soldat nord-americà detingut per haver filtrat els cables a Wikileaks era de debò la seva font?

No ho podem saber, perquè tot el procediment de Wikileaks es basa precisament en el fet que la tecnologia ens permet garantir totalment l'anonimat de les fonts: no volem saber qui ens passa els documents per garantir la seva seguretat i la nostra. Com va dir Assange, la primera vegada que vam sentir el nom de Bradley Manning va ser aquesta primavera, quan el van detenir. Sigui com sigui, és una injustícia que se'l tracti com un traïdor. Les mateixes comunicacions per les quals el van detenir demostraven que les seves motivacions eren altruistes. Estava cansat de veure com tractaven els iraquians i quan ho va parlar amb el seus superiors no li van fer cap cas. El que està vivint es pot qualificar de tortura: privació de llibertat i aïllament durant nou mesos, privació de la son, dormir emmanillat... Això ho vam condemnar amb la presó d'Abu Graib i ho condemnem amb els règims dictatorials. És una vergonya per a l'administració Obama.

Quanta gent treballa per la web?

Tenim molta gent que treballa contrastant els documents i valorant-ne la importància. Des de fa temps sabem que hi ha organitzacions interessades a fer-nos arribar documents falsos per desacreditar-nos i treballem molt seriosament per evitar-ho. Ho diuen documents filtrats de la intel·ligència nord-americana, que també hem publicat. També ho hem trobat en documents de seguretat de grans companyies que intenten enfonsar Wikileaks amb informació falsa. L'equip humà és molt lax: uns quants milers que treballen de manera voluntària i algunes desenes a temps complet. També tenim un grup d'experts al qual recorrem per autentificar informacions.

Se senten perseguits?

Estem amenaçats. I són amenaces que ens hem de prendre seriosament. Per això no revelem la identitat de la majoria de gent que treballa a Wikileaks. Hi ha amenaces de processament, però també directament físiques. Això explica que una organització que defensa la transparència hagi de treballar de manera clandestina.

Què passaria si Assange és empresonat? Seguirien treballant?

Sí, encara que és difícil de dir com. Perquè és evident que hauríem de canviar algunes coses. Però esperem que això no passi. Estem decidits a continuar i tenim un pla per fer-ho. No puc donar més detalls.

Un lector ens ha fet arribar una pregunta per a vostè a través de Facebook. Què pensa de les declaracions de Daniel Stullin, que assegura que Wikileaks és un producte del govern nord-americà per justificar la imposició de restriccions i censura a internet?

Ens estem acostumant a les teories de la conspiració. N'hi ha que diuen que som una excusa per tancar internet, d'altres que som part d'una conspiració sionista, però alhora també ens acusen d'antisemites. Per alguns som d'extrema esquerra i per altres, d'extrema dreta. També estàvem suposadament al darrere d'una maniobra per justificar una intervenció sobre l'Iran, però alhora ens acusaven de defensar-ne el règim. No ho podem evitar, però només puc dir que no crec que ni la CIA ni el govern nord-americà poguessin tenir tanta imaginació per posar en marxa una cosa com Wikileaks.

Un altre lector li pregunta si pensen fer públiques les seves fonts de finançament.

Ens financem a través de donacions. I també per protegir els donants ho fem a través d'un fons alemany que en garanteix l'anonimat. Només tenim accés a les estadístiques, i són donacions de petites quantitats, que vénen de molta gent. Només n'hem tingut una d'alguns milers de dòlars. Aquesta era la base del finançament, i funcionava bé. Després va venir l'atac per part del poder financer, amb la negativa de Visa i Mastercard de traspassar les donacions. I això és una acció sense precedents. Diuen que fem una activitat il·legal, però fins ara ningú ho ha pogut demostrar: i si féssim res il·legal, també ho estarien fent The New York Times , The Guardian , Der Spiegel o El País . Estem davant de dues de les institucions financeres més importants del món que mostren la cara més lletja del poder: s'han erigit en jutges i fiscals, i han decidit a qui pot donar suport financer la gent i a qui no. No els importa si la gent es gasta fortunes en pornografia infantil, venda d'armes o el negoci de la droga, o si a través de les seves targetes de crèdit es finança el Ku Klux Klan, però no permeten que la gent expressi el seu suport a una organització dedicada a destapar els secrets dels governs. No puc donar més detalls, però estem treballant per contrarestar aquest atac.