BarcelonaQuinze dies de campanya interna sense compartir blocs electorals amb cap altre partit i arrabassant espai mediàtic al gran rival, CiU, que ja fa dies que fa precampanya. Sobre el paper, sona bé... Si no fos que el PSC ara mateix necessita gairebé un miracle per crear en tres mesos una onada que arrossegui militants, simpatitzants i simples votants fins a superar l' aquest any sí de Xavier Trias... I si no fos que el PSC encara no té candidat per a les eleccions municipals del 22-M, sinó que en té dos a triar.
Amb aquest escenari, Jordi Hereu i Montserrat Tura van engegar ahir al vespre, a Sant Martí i a l'Eixample, una campanya estranya en què es pensa més en clau interna que externa, en què molts electors creuen que guanyarà Tura però que no tenen en compte que qui vota és el militant, en què molts militants aplaudeixen Hereu però comencen a dubtar si no cal un revulsiu. Si en alguna cosa coincideixen Hereu, Tura i tot aquest sector d'esquerres és que només queda la mobilització, contra la claudicació i la resignació.
Tenint en compte l'ambient que hi havia a l'agrupació socialista de Sant Martí, amb aplaudiments des del carrer, ningú no diria que Jordi Hereu ho té tot perdut i per això l'alcalde, envoltat del seu pinyol a l'Ajuntament (Escarp, Carnes, Narváez, Jaurrieta) i de cares com Miquel Iceta i Rocío Martínez va assegurar que el PSC a Barcelona "no som el projecte del passat sinó del futur". Poca estona després que el president de l'agrupació local, David Escudé -estret col·laborador de Carles Martí-, demanés el vot per Hereu, el candidat va fer un gest cap als sectors més joves del new PSC demanant "un nou PSC". Quatre preguntes sense gaire gràcia van acabar l'acte abans d'hora.
Tura estrena propostes
De fet, quan Hereu ja sortia del local de la Gran Via, a tres quilòmetres d'allà, a l'agrupació de l'Eixample del PSC, al carrer Bruc, tot just arrencava el torn de preguntes a Tura, en què no es va permetre la presència de periodistes per afavorir "un debat més lliure", segons la candidata. L'exconsellera, en una agrupació en què els seus assessors veuen possibilitats sobretot entre els simpatitzants, va fer un llarg discurs de més de trenta minuts en què va despatxar idealisme a dojo ("jo em vaig fer del PSC per canviar el món") i va apuntar les primeres propostes programàtiques: un passeig marítim fins al Morrot -idea sentida fa temps a Itzíar González-, uns barris de muntanya dialogants amb Collserola, una Barcelona líder a l'àrea metropolitana i un transport públic continu de Castelldefels a Mataró. "Fermesa i tendresa", va dir. Seguretat i Serveis Socials es podia interpretar. Moltes coses a fer, excepte la resignació. A primera fila l'escoltaven Àlex Masllorens, el seu coordinador de campanya i dirigent de Ciutadans pel Canvi, i l'exdirector del Centre d'Estudis d'Opinió, Gabriel Colomé. Sense necessàriament donar-li suport, més aviat al contrari, hi havia el regidor Ramon Nicolau i la primera secretària de l'Eixample, Mari Fernández.
Un detall: ni Hereu ni Tura van citar-se ahir en cap moment. Ja podran veure's les cares aquests dies en el grapat de cara a cara programats. Quan no se les vegin intentaran fer forat en uns militants i simpatitzants que encara viuen en un cert estat de xoc després dels resultats del 28-N. A priori, Hereu ho tindrà més fàcil als districtes on ha estat militant, regidor o president (Sarrià, les Corts, Sant Andreu o Gràcia) i als del pinyol de la federació de Barcelona (Nou Barris i Sant Martí), mentre que Tura ja ha fet forat a Gràcia, a l'Eixample i també a un sector de Sarrià.
El debat ha començat. Ara toca aixecar-se de la lona. La frase més repetida per Hereu i Tura aquests dies sona a Raimon. Quan penses que s'acaba, torna a començar. Fins i tot ahir CiU va descobrir al ple que hi ha una campanya institucional encarregada sota el lema "Barcelona, la ciutat que sempre comença". Amb Hereu, Tura o Trias.
