BarcelonaDesprés de la victòria de Jordi Hereu a les eleccions primàries d'ahir, a tres mesos de les eleccions municipals del 22-M, el PSC pot fer dos tipus de lectures: la positiva és que s'ha mobilitzat amb força una estructura encarcarada i absolutament desorientada pels resultats del 28-M, i la negativa és que tot torna al punt de partida del mes de desembre amb un candidat que no té res a fer contra l'alcaldable de CiU, Xavier Trias.
Hereu, a qui l'electorat donava per mort i enterrat davant del revulsiu de Montserrat Tura però que comptava amb el suport dels militants (i dels simpatitzants) de Barcelona, ha hagut de lluitar contra gairebé tots els elements. Gairebé tots perquè no era cert, com es derivava del playlist que el candidat ha anat penjant a Twitter, que el candidat estigués sol ( Ma solitude , de Moustaki, o Cadillac solitario , de Loquillo), però sí que cada dia calia anar posant Another brick on the wall (Pink Floyd) .
Un aparell venç un altre
La federació de Barcelona ciutat planta cara a Montilla
La victòria d'Hereu s'ha fonamentat en una tasca de convenciment de l'alcalde persona a persona però també d'una forta mobilització de l'aparell de Barcelona ciutat. La llista de Tura, amb suports tímids de l'aparell de Nicaragua i silencis que atorguen, s'ha percebut com una intrusió. La reacció s'ha fet evident on Hereu va ser regidor o on la federació és més forta: l'alcalde ha superat l'exconsellera a Sant Andreu per 59 punts, a Nou Barris per 47, a Horta per 32 i a les Corts per 25. Poca cosa podrà demanar Montilla en la confecció de les llistes a la ciutat perquè Tura, que era candidata seva com a mal menor, ha rebutjat el xec en blanc que ahir li va oferir l'equip d'Hereu per anar fins i tot de 2 per Barcelona. L'equip de l'exconsellera, tocat pels resultats amplis a favor d'Hereu, apuntava ahir que Tura es prendrà un "temps de meditació" sobre el seu futur polític i es dedicarà a la seva tasca institucional a la secretaria segona de la mesa del Parlament.
El determinisme i Trias
Hereu ven miracles per al 22-M i Trias ja es frega les mans
"Compte amb els determinismes". Hereu va fer servir aquesta frase dimecres al Molino sense precisar si parlava del 19-F o del 22-M, però en tot cas la dedicava a aquells que encara aquesta setmana li preguntaven per què no plegava. Ahir a l'Avenida Palace la va tornar a fer servir ja exclusivament contra Xavier Trias, perquè l'alcaldable de CiU ja fa mesos que treballa amb la idea de tenir les eleccions guanyades i sempre, per interès, ha defensat que el seu rival seria Hereu. L'alcalde confia en un miracle que faci molt més alta l'onada on l'han situat contra pronòstic 2.484 militants i simpatitzants. Trias ni s'immuta i ja té dissenyats els seus primers cent dies a l'alcaldia. "Donarem més diners a fundacions socials, reforçarem la seguretat, desencallarem el finançament de la ciutat i ens estrenyerem el cinturó", deia en una entrevista recent a l'ARA. És cert que el dirigent de CiU ho ha passat una mica malament perdent l'agenda mediàtica aquests dies però ara el focus es reequilibrarà.
Portabella busca ser clau
L'oposició creu que no notarà tant la bipolarització PSC-CiU
Hereu i Trias prometen un xoc de trens llarguíssim, de tres mesos de durada fins al 22-M, però totes les enquestes apunten que amb Tura la resta de partits podien patir fuites de vot útil cap al PSC: ERC i ICV pel catalanisme i fins i tot el PP pel model de seguretat de l'exconsellera. Amb menys bipolarització entre CiU i PSC, els petits hi tenen més a pelar. Si Hereu no remunta prou, Portabella pot somniar a tenir la clau per buscar acords amb CiU (amb el PSC gairebé ho ha descartat), i més si aconsegueix un acord més ampli de forces independentistes, i Gomà pot somniar encara més amb un enèsim tripartit en què ICV fins i tot creixi.
El futur d'Hereu
L'alcalde sap que no pot perdre temps i tot i així haver fet tard
Fa mesos que l'alcalde dorm poc, setmanes que té doble agenda, que no perd ni un minut per recuperar tot el que ha perdut: vots, popularitat, ganxo electoral... Si perdia les primàries, es retirava de la política; si perd les eleccions contra Trias, dependrà del resultat clar o ajustat que aguanti més o menys temps a l'Ajuntament. És un polític jove, de rauxa, que s'ho juga al tot o res, que ha fet una bona campanya i que no farà carrera al PSC si no hi ha una revolució municipalista.
