MEMÒRIA HISTÒRICA
Crònica 04/02/2012

"Hi pot haver imputats franquistes a final d'any"

Guillem Genovès
2 min
Fossa a Sevilla on hi ha les restes de 17 dones assassinades durant la dictadura.

BARCELONAEls crims del franquisme no són un tema exclusivament espanyol: afecten tota la humanitat. És un dels arguments que està esgrimint l'acusat Baltasar Garzón en el judici que s'està fent aquests dies en contra seva per haver volgut investigar els crims de la dictadura, i també és el pilar sobre el qual es sustenta la querella contra el franquisme que organitzacions humanitàries han interposat a l'Argentina. L'objectiu de la querella és omplir el buit que deixa la justícia espanyola. Si Espanya no vol investigar el franquisme, l'Argentina té intenció de fer-ho.

La querella criminal, presentada l'abril del 2010, es fonamenta en el principi de jurisdicció universal per jutjar crims de lesa humanitat previst a la Constitució argentina i "consagrat en el dret internacional", com explica el text de la demanda. Entre els querellants hi ha Adolfo Pérez Esquivel, premi Nobel de la pau el 1980. "A Espanya -sosté Esquivel- hi va haver un pla sistemàtic, generalitzat, deliberat i planificat per atemorir els espanyols partidaris de la forma representativa de govern". Esquivel també recorda que durant la dictadura "es van intentar ocultar els crims i, per aquest motiu, el 1977 es va fer la llei d'amnistia per fer com si no hagués passat res".

Contra el blindatge

La llei d'amnistia, però, no pot blindar els crims del franquisme. Ho ha explicat a l'ARA l'advocat argentí Carlos Slepoy, que resideix a Madrid i treballa perquè prosperin aquestes querelles. "Els crims contra la humanitat no es poden considerar delictes amb intencionalitat política", assegura Slepoy, que critica que l'Audiència Nacional espanyola investigui crims de lesa humanitat comesos a l'estranger (com els que va perpetrar la dictadura de Pinochet a Xile, la de Videla a l'Argentina o la de Ríos Montt a Guatemala) i que, en canvi, no vulgui investigar els crims comesos a dins del propi país.

Per aquest motiu, i en vista de la poca predisposició de la justícia espanyola a investigar els crims, la maquinària judicial ja s'ha posat en marxa a l'Argentina. De fet, fa quatre setmanes la jutge que instrueix el cas ja va posar fil a l'agulla i va demanar a les autoritats espanyoles tota la documentació corresponent als ministres que resten vius de la dictadura, els alts membres de les forces armades i de seguretat, els alts integrants de la Falange Espanyola, els jutges que van dictar sentències de mort amb consells de guerra sumaríssims i, també, les empreses que es van beneficiar de la mà d'obra esclava.

"Sembla força evident que el govern espanyol no contestarà aquest exhort, dilatarà la resposta o la respondrà de manera confusa", lamenta Slepoy, escèptic amb la possibilitat que la justícia espanyola tingui una actitud positiva per col·laborar. Això, però, no impedirà que el procediment continuï endavant, perquè aquestes dades també seran facilitades per les víctimes del franquisme i l'acusació que ha interposat la querella.

Ordres internacionals

De fet, l'advocat argentí augura que a finals d'aquest 2012 ja hi podria haver els primers imputats pels crims del franquisme, així com les corresponents ordres internacionals de detenció. "Si això acaba sent així, qualsevol d'aquests imputats correrà el risc de ser detingut si surt del país, perquè segurament Espanya no n'atorgarà l'extradició", preveu Slepoy.

Tot i això, la negativa de l'Estat a col·laborar pot tenir conseqüències positives: "Quedarà de manifest que l'únic lloc que serveix de refugi per als criminals és precisament el lloc on van cometre els crims i creixerà la vergonya que suposa que Espanya no vulgui investigar els propis crims".

stats