IGUALTAT DIA INTERNACIONAL DE LA DONA
Crònica 08/03/2012

"Tenim dret a ser igual de mediocres que ells"

Sara González
4 min
"Tenim dret a ser igual de mediocres que ells"

BARCELONAHan trencat motlles trepitjant fort en la política catalana, però quan miren a banda i banda s'adonen que, malgrat els avenços, encara són una excepció. Les dones de la primera línia de la política catalana no només reivindiquen que encara estan infrarepresentades, sinó que, a més a més, pesa sobre elles una doble lupa: una pel simple fet de dedicar-se a l'activitat política i l'altra per la seva condició de dones, per la qual senten la pressió d'haver de justificar sovint la seva vàlua per ocupar un càrrec. I és que el sastre de la política ha estat l'home, que al llarg dels segles s'ha anat fent un vestit a mida, un patró que el col·lectiu femení de la política catalana està disposat a dissenyar de nou.

Les xifres parlen per elles mateixes. Al Govern la presència de dones representa un 27,2%, i si s'analitza tot el territori, només hi ha un 14,2% d'alcaldesses. També a la majoria dels partits polítics les cúpules tenen encara un clar segell masculí. A més, les dades constaten que les dones en política són renovades abans que els homes, i que, quan es tracta d'eleccions, el fet que la majoria de candidats siguin homes acaba invisibilitzant les dones que ocupen llocs destacats de les llistes.

A més del biaix de gènere a les institucions, les representants polítiques lamenten que se les valori aplicant uns criteris diferents dels dels homes. "¿Tenim més focus mediàtic i social? Sí. ¿Som jutjades per altres paràmetres que els homes? Sí. ¿Això fa el camí més difícil? No ho tinc clar. Si vols, si no hi renuncies i tires endavant, res ha de ser suficient per aturar-te", assegura la vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, tercera autoritat de Catalunya. "A la dona se li mira el vestuari, el pentinat i, de vegades, se li fan crítiques amb les quals un polític home no es troba", afegeix la líder del PP de Catalunya, Alícia Sánchez-Camacho, a hores d'ara la dona més influent de la política catalana.

Tics masculins enquistats

A la retina dels ciutadans encara està gravada la imatge de Carme Chacón -la primera dona que va ser ministra de Defensa- passant revista a les tropes embarassada. "Des del primer dia em vaig sentir molt ben acollida. Espanya era un dels pocs països avançats en què les dones tenien prohibit ser militars fa només 20 anys, i, en poc més de dues dècades, s'ha convertit en el segon país en presència de dones a les forces armades. Només França ens supera", explica Chacón. El seu nomenament va marcar un abans i un després, però el dia a dia demostra que hi ha un degoteig de tics masculins que no s'han superat.

"A nosaltres ens diuen nena més sovint, no sé si amb un paternalisme en el millor o el pitjor sentit", explica la portaveu al Parlament d'ICV-EUiA, Dolors Camats. La seva homòloga d'ERC, Anna Simó, recorda que si al fet de ser dona s'hi suma la joventut, les barreres creixen. "Durant molts anys va costar que m'escoltessin a les reunions del partit. Tenies la sensació que parlaves tu i passava un carro", diu Simó, que afegeix que la situació ha canviat i que l'experiència també fa guanyar més "gruix discursiu".

Les dones de la política catalana també lamenten que se'ls exigeixi ser les número 1 per justificar el càrrec que ocupen. "Reivindico, no que puguem estar a dalt de tot i en primera fila, sinó que per estar en els llocs en què estem puguem ser igual de mediocres que ells. Ara no podem i hi tenim dret", resumeix Camats. I és que l'existència de quotes ha incrementat la presència de dones a les institucions, però també ha alimentat l'argument que hi ha dones amb càrrecs per una qüestió numèrica.

Les quotes: el punt de partida

"Les quotes són necessàries perquè ajuden a avançar cap a una situació que naturalment aniria més a poc a poc", afirma la consellera d'Educació, Irene Rigau. La majoria de dones que es dediquen a la política consideren que, d'entrada, no els agradava la imposició per llei de quotes femenines, però reconeixen que, a la llarga, ha donat els seus fruits i desitgen que cada vegada siguin menys necessàries. "No podem oblidar, però, que són l'eina, no pas la finalitat", diu Ortega. Camacho, en canvi, posa en dubte les polítiques de discriminació positiva: "Si estàs en una organització que creu profundament en la igualtat i en el mèrit, no són necessàries".

Més enllà de les mesures legislatives, la clau per aconseguir més paritat passa, segons elles, per una racionalització dels horaris perquè la vida personal no impliqui renunciar a aspiracions professionals. "La política està construïda des de la presència a totes hores del dia els set dies de la setmana", explica Simó, una fórmula que "xoca frontalment" amb la manera de ser de les dones i del rol que se'ls assigna. "Quan em pregunten com concilio, sempre responc que tan malament com la resta de membres del Govern", respon Ortega. I és que no s'aconseguirà la plena igualtat fins que la conciliació "deixi de ser només cosa de dones", diu Camacho.

Però si bé les dones han estat sovint oblidades per la Història, en majúscules, més anònim és encara la seva feina als ajuntaments. "Sóc hereva de la lluita de moltes dones al món local", afirma l'alcaldessa de l'Hospitalet de Llobregat, Núria Marín, que governa la segona ciutat més poblada de Catalunya. "Les dones de la política local som les grans oblidades", reivindica l'alcaldessa de Tossa de Mar, Gisela Saladich. Aquest municipi turístic de la Selva està governat per dones des del 1999, i a les últimes municipals només hi havia caps de llista dones. Sense fer soroll i a base d'esforç col·lectiu el sostre de vidre es va esquerdant perquè Tossa deixi de ser una flor que no fa estiu.

stats