Hollywood i el català es reconcilien
Les majors i la Generalitat han fet les paus. El compromís per doblar 25 títols a l'any suposa el final de l'estira-i-arronsa entre el sector del cinema i Cultura, i l'inici del desplegament de la llei del cinema.
BaRCElona.Ahir es va segellar al Palau Marc l'acord que ha de significar un punt d'inflexió en la tortuosa relació que han tingut històricament la llengua catalana i el cinema. La conselleria de Cultura, la Federació de Distribuïdores (Fedicine) i el Gremi d'Empresaris de Cinema de Catalunya van comprometre's a estrenar 25 pel·lícules de les més importants de l'any doblades al català, un acord que en paraules del conseller Ferran Mascarell assegura que els catalans veuran incrementada "notablement" l'oferta de cinema nord-americà en català. Es passarà de l'1% dels films de Hollywood estrenats en català al 7%. Si hi comptem les pel·lícules directament en versió catalana i les europees, es passarà del 3% a l'11% de quota de mercat.
La sintonia mostrada ahir per les parts contrasta radicalment amb el panorama del 2010, quan la federació que agrupa les majors -que representa el 90% de la distribució espanyola- va reaccionar a la llei del cinema del conseller Tresserras trencant l'històric pacte "de cavallers" entre Generalitat i distribuïdores, que s'havia acomplert d'una manera molt relativa. Entremig d'aquesta ruptura i de l'acord d'ahir hi ha un canvi de govern que implica nous interlocutors i, segons el president de Fedicine, Luís Hernández de Carlos , també "canvis en el mètode i la forma". En paraules de Camilo Tarrazón, representant dels exhibidors catalans: "Abans es parlava de quotes, imposicions i sancions, i ara ja no".
Exhibidors, "part de la solució"
L'acord assolit ahir planteja un increment de la quota de mercat del cinema en català de 5 títols a un mínim de 25 pel·lícules d'entre les 50 més populars, que representen el 70% de la taquilla. En comptes del 50% del nombre de còpies que definia la llei del cinema, ara es parla de quotes de mercat, i es dibuixa un escenari amb l'11% de cinema en català per al 2012, una projecció del 25% per al 2014 i del 35% el 2017.
Les novetats principals d'aquest acord respecte a l'anterior són que ara és un pacte escrit i que compta amb la firma dels exhibidors catalans, que comprometen amb el cinema en català un total de 50 pantalles en els multicinemes que tenen més de 4 sales. "Amb l'acord anterior havíem de lluitar amb els cinemes perquè no volien les còpies -explicava De Carlos-. Ara els exhibidors s'han adherit a l'acord i la cosa canvia".
La mà esquerra de Mascarell sembla que ha afluixat bona part de la tensió que va desfermar la llei del cinema. Tarrazón agraïa la possibilitat de "deixar de ser part del problema" i De Carlos confessava: "Em sento profundament alleujat de solucionar un tema que arrossegàvem des de feia 12 anys". Sembla evident el relaxament del sector, que veu que s'allunyen les disposicions més estrictes de la llei i encara el nou escenari amb la tranquil·litat que, en sis mesos o un any, les parts es tornaran a reunir per examinar "sense quotes ni urgències la realitat del cinema català", diu De Carlo.
Un acord menys exigent
D'entrada, les exigències de l'acord són molt menys rigoroses i, a més, la Generalitat es compromet a augmentar la inversió pública dels 600.0000 euros invertits en doblatge i còpies a 1.400.000 euros, que també hauran d'incloure la promoció del cinema en català. Però, com va destacar Mascarell, els resultats estan en funció de la resposta dels ciutadans a la nova oferta de butaques per al cinema en català, que el conseller espera que contribueixi a esperonar la demanda amb vista a un futur en què el cinema en català tingui "les mateixes oportunitats que avui té la cultura en català en altres sectors". El conseller, però, no és planteja "la possibilitat del fracàs", i assegura que "els espectadors apareixeran a partir del moment en què tots fem els deures". La conclusió que es desprèn de les declaracions dels uns i els altres és que l'acord s'ha de testar. Què passarà si els resultats són negatius? Per a la conselleria no és hora de plantejar-s'ho. De moment, celebren un compromís que reuneix els principals actors del drama, que millora la realitat del cinema en català al país i que no sembla que hauria estat possible sense les posicions de força que establia la llei del cinema. La traeix el nou acord signat? Mascarell diu que no, que simplement "la desplega per la via de l'acord".
