IMPOSTOS Els treballadors pagaran 4.000 milions per la pujada de l'IRPF
El govern espanyol espera recaptar més de 6.000 milions amb la pujada d'impostos. El gruix dels recursos, més de 4.000 milions, vindran d'un increment progressiu de l'IRPF als treballadors.
BARCELONALa pujada d'impostos, que l'executiu espanyol promet com a temporal durant dos anys, se centrarà en les rendes del treball i del capital. El ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, va detallar ahir la creació d'un gravamen complementari que afectarà tots els trams d'ingressos. En l'estratègia per combatre el dèficit disparat fins al 8%, la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, va definir el gravamen com a "recàrrec de solidaritat" en temps difícils. L'impacte sobre els ingressos dels treballadors es notarà durant els anys 2012 i 2013.
El nou recàrrec afectarà a la part de l'IRPF que recapta l'Estat i que es complementa amb la que fixen després les comunitats autònomes. El gravamen oscil·larà entre el 0,75% en el primer tram d'ingressos i el 7% en el tram més alt a partir de 300.000 euros de base liquidable.
Les classes mitjanes paguen
A efectes pràctics, tot i la progressivitat amb què el govern planteja la mesura -pagarà més qui més té- les classes mitjanes aportaran la major part dels ingressos esperats, ja que són el gruix dels contribuents. Els que declaren el tram més alt no arriben ni a l'1%. En canvi, el 28% de les declaracions (la majoria) ve dels que declaren entre 12.000 i 21.000 euros, i un 20%, dels que estan entre els 6.000 i els 12.000 euros.
A efectes pràctics, una persona soltera i sense fills amb uns ingressos bruts de 30.000 euros patirà un increment de l'IRPF de 248,88 euros l'any. Una família amb fills que faci la declaració conjunta i declari els mateixos ingressos tindrà un impacte de 151,81 euros l'any.
Amb aquest increment de l'impost sobre les rendes del treball, el govern espanyol espera ingressar 4.111 milions d'euros, segons Montoro, mentre que amb l'impacte sobre les rendes del capital serà de 1.246 milions. En aquest cas, els canvis es concreten en recàrrecs d'entre el 2% per als rendiments de fins a 6.000 euros i el 6% per a rendiments de més de 24.000 euros.
També s'apuja l'IBI
L'impost sobre béns immobles (IBI) també s'incrementa a partir del gener i durant dos anys. La reforma, calcula el govern, suposarà uns ingressos de 918 milions d'euros a les arques públiques.
La pujada també serà progressiva, entre el 4% i el 10%, i s'exclouran el 50% dels habitatges de menys valor a cada municipi, sempre que hagin actualitzat els valors cadastrals després del 2001. Per exemple, un habitatge amb un valor de 150.000 euros al mercat, revisat abans del 2002, passarà a pagar 15 euros més d'IBI, de 150 a 165 euros. Si el valor s'hagués revisat després del 2002, l'increment de l'IBI no l'afectaria.
En canvi, torna la possibilitat de poder-se desgravar la compra d'un habitatge i es manté l'IVA superreduït del 4% si l'habitatge és nou. L'objectiu, va dir Santamaría, és "dinamitzar l'economia". Els canvis impositius també afectaran transportistes amb la desaparició de la bonificació per a combustible a professionals seguint dictats de Brussel·les.
En el capítol energètic, es manté la tarifa de la llum el primer trimestre i puja, en canvi, el preu del gas.
