Impermeables a les tempestes de la corrupció

VALÈNCIA.Des de la desfeta electoral del PSPV en les eleccions autonòmiques de 1995, el PP valencià ha anat teixint la seva pròpia xarxa de poder. No només governa la Generalitat, també controla les tres diputacions provincials i els ajuntaments de les tres capitals del País Valencià. A més, l'empresariat li fa costat i ni els sindicats ni la societat civil fan grans mostres de descontent. Comptat i debatut, el PP valencià té, per ara, via lliure.

Segons el darrer baròmetre autonòmic del CIS, només un 2'1% dels enquestats al País Valencià assenyalaven la corrupció com un dels principals problemes del país. I el 40'1% valorava positivament la gestió de Francisco Camps al capdavant de la Generalitat. Tot fa pensar, doncs, que ni Fabra, ni Gürtel ni Brugal -els principals casos de corrupció que han esclatat al país- passaran factura a l'executiu del PP.

Què fa que els casos de corrupció no afectin, almenys aparentment, el PP valencià? Segons l'historiador Ferran Archilés, que ha dedicat els darrers anys a estudiar l'evolució de la identitat valenciana, "el PP és una barreja entre la Ciutat de les Arts i les Ciències i l' Alqueria Blanca (la sèrie de televisió que triomfa a Canal 9): És la síntesi perfecta entre la modernitat i la tradició". Archilés explica que el PP ha sabut reinterpretar com ningú l'antiga idea de l'anticatalanisme, tot elaborant un discurs regionalista propi. L'historiador recorda que "Camps, en la seva primera investidura, va jurar el càrrec a sobre dels Furs (en lloc de la Constitució), cosa que cap president anterior havia fet". Per l'historiador, això és una mostra de com els populars han sabut utilitzar a favor els símbols en determinats moments clau, "i els ha funcionat".

Nosaltres, els valencians

La idea sobre la qual Ferran Archilés construeix la seva tesi és la polarització nosaltres/ells : "La gent no deixa de votar-los perquè plantegen opcions polítiques que van del nosaltres als altres . Ells (el PP) són el nosaltres (els valencians), i això l'electorat ho ha interioritzat: Camps és València". La confrontació a què Archilés fa referència es basa en la permanent oposició al govern de l'Estat i a tot allò relacionat amb el PSOE, els altres : "La dreta es va trobar amb un discurs regionalista construït. Només han multiplicat els efectes del regionalisme victimista de forma magistral".

Les enquestes del CIS també són reveladores pel que fa al sentiment identitari. Un 65'5% reconeix Espanya com el seu propi país i un 58% se sent molt orgullós de ser espanyol. Per Joaquim Azagra, economista i exconseller d'Administracions Públiques en un dels governs del socialista Joan Lerma, "el PP és qui millor representa la dualitat d'ésser espanyol i valencià alhora". Azagra considera que no és que la societat valenciana sigui especialment immune als casos de corrupció, sinó que "els missatges directes del PP, com la política de grans esdeveniments, han calat fàcilment entre l'electorat perquè són de fàcil visibilitat". Per Azagra hi ha dos factors més que expliquen el comportament de l'electorat valencià. D'una banda, el teixit d'influències que ha aconseguit el PP, que "fins i tot domina els espais de la societat civil". D'altra banda, els missatges de la socialdemocràcia, sovint més complexos i de resultat menys visible, arriben amb dificultat a la gent.

Més a prop de la classe mitjana

Joaquim Azagra manté la idea que, en les societats capitalistes actuals, les classes mitjanes són més permeables als valors i missatges de la dreta. El que és cert és que els socialistes hauran de trobar la fórmula per fer atractiu el seu discurs més que no intentar guanyar terreny a costa del desgast que els casos de corrupció puguin significar per als adversaris, estratègia que s'ha demostrat que no mobilitza. I ho haurà de fer aviat, si volen quotes de poder més altes en els comicis d'enguany. El 2007 el PSPV va obtenir el 36% dels vots davant el 53% del PP. Les continuades baralles internes entre les famílies socialistes no han afavorit gens la formació i la possibilitat d'alternança. Leire Pajín ja ho va advertir al setembre de 2008 durant l'onzè congrés del PSPV: "Aquesta és una terra on no sempre resulta fàcil fer política", va assegurar aleshores.

És cosa certa que l'èxit continuat del PP ha descol·locat els socialistes. Per Archilés, el PSPV encara paga el seu pas per la Generalitat: "Van desactivar les bases de la societat civil. Pot anar molt bé quan governes, però i quan no governes què?".