Iñaki Urdangarin
El 5 d'agost del 1996 els jugadors de la selecció espanyola d'handbol celebraven la medalla de bronze conquerida als Jocs Olímpics d'Atlanta en derrotar per 27 a 25 França. Iñaki Urdangarin, que no havia acabat el partit per expulsió, va intimar aquella nit per primer cop amb la infanta Cristina. Jesús Rollan, porter de la selecció de waterpolo, va ser clau perquè d'aquella nit en sortís una relació formal. Menys d'un any després, l'abril del 2007, la casa reial ja feia oficial que el jugador d'handbol del FC Barcelona es casaria amb la filla petita del rei.
Iñaki Urdangarin (Zumarraga, 1968) va ser durant 14 anys jugador del primer equip del Barça d'handbol. Fill de l'empresari i militant del PNB Juan Maria Urdangarin, va criar-se a Barcelona, ciutat on la seva família havia arribat seguint la feina del pare, que llavors treballava per l'empresa química alemanya Fuchs. Quan Urdangarin tenia 16 anys la família va marxar a Vitòria de nou per motius laborals paterns, però el futur medallista olímpic va decidir tornar a Barcelona quan va fer els 18 anys.
Poc després de tornar a Catalunya, Valero Rivera el va fitxar pel Barça, on ràpidament va fer-se un lloc al primer equip. Tot i ser un esportista famós, Urdangarin va cursar estudis universitaris (ciències empresarials a la Universitat de Barcelona) seguint els consells d'uns pares que sempre van insistir que tots els seus fills (sis noies i un sol noi) estudiessin. Els pares d'Urdangarin viuen a Vitòria. La mare és filla d'una família belga de classe alta.
L'any 2000 Urdangarin va abandonar definitivament la pràctica de l'handbol amb un palmarès fantàstic: havia guanyat sis copes d'Europa amb el Barça. Llavors ja tenia una carrera, a la qual va afegir poc després un màster a Esade que li va permetre començar la seva carrera en el món dels negocis. El 2006 Urdangarin obtenia el seu primer gran nomenament, quan va ser designat conseller de Telefónica Internacional. Un càrrec gairebé fet a mida, com el que tenia a la mateixa empresa l'excap de la casa reial Fernando Almansa.
