Indemnització milionària a DSK

NOVA YORK.Dominique Strauss-Kahn cobrarà una indemnització de 250.000 dòlars (175.000 euros) per la seva sortida del Fons Monetari Internacional, segons va confirmar ahir el mateix organisme. L'excap de l'FMI -aquesta setmana s'ha vist obligat a dimitir després de ser acusat de violació- també rebrà una pensió vitalícia encara no confirmada. Segons alguns mitjans, la pensió podria ser d'entre 175.000 i 225.000 euros, però fonts de l'FMI ho van negar.

"La pensió anual que cobrarà [Strauss-Kahn] els pròxims anys serà molt, molt inferior a aquesta xifra", segons va dir l'organisme, informa Efe. Els termes del contracte que Strauss-Kahn va firmar en incorporar-se a l'FMI el 2007, estipulaven que l'economista francès té dret a participar dels plans de pensions del Fons, igual que qualsevol persona que hi hagi treballat un mínim de tres anys.

L'FMI es va reunir ahir a porta tancada per discutir la renovació del seu lideratge. John Lipsky, director interí de l'organisme després de la dimissió de Strauss-Kahn, es va negar el dia abans a comentar la llarga llista de noms que podrien succeir el polític francès. Tampoc va voler fer previsions del temps que pot durar la cerca d'un nou director. Això sí, va assegurar que el procés de selecció ha de ser "obert, transparent i basat en el mèrit".

Els països emergents volen decidir el futur nou director de l'FMI, però sense tenir un candidat unitari. La seva divisió els pot deixar amb un pam de nas. Europa, en canvi, s'ha unit com mai en els últims mesos per conservar el lideratge de l'FMI que mantenen des de la seva creació el 1949. La candidata europea amb més adeptes és la ministra de Finances de França, Christine Lagarde, i té tots els números per acabar substituint el seu conciutadà Strauss-Kahn.

Suècia i Itàlia, ja s'han posicionat obertament a favor de l'economista francesa, mentre que Alemanya la veu amb molt bons ulls. També el primer ministre italià, Silvio Berlusconi, va afirmar que Lagarde és "una opció excel·lent". I la cancellera alemanya, Angela Merkel, la té "en gran estima".

Si els europeus consoliden la seva unió, Lagarde es convertiria en la nova directora de l'FMI, ja que Europa i els Estats Units tenen més de la meitat dels vots del consell de la institució. Els nord-americans, que lideren el Banc Mundial gràcies a l'acord no escrit amb els europeus de repartir-se les dues organitzacions, ja han assegurat que evitaran posicionar-se per cap candidat. Això sí, el més aviat possible.

La pinya europea contrasta amb les discrepàncies entre els països en desenvolupament. Singapur, Tailàndia i Filipines han donat el seu suport al ministre de Finances singaporès, Tharman Shanmugaratnam. Rússia i deu països més, opten pel governador del Banc Nacional de Kazjistan, Grigori Márchenk. D'altra banda, el candidat amb més opcions per unir els països emergents, l'exministre d'Economia turc Kemal Dervis, va assegurar ahir que no competirà per dirigir l'FMI.