TRÀFIC DE NADONS A CATALUNYA I A L'ESTAT ESPANYOL
Crònica 26/01/2011

Investigació per nadons robats

Un grup de 300 persones que sospiten ser nens robats o pares de nadons que es van donar per morts i no ho eren reclamaran demà a la Fiscalia que investigui els seus casos. Els afectats ho expliquen.

Marta Català
5 min
Irregulars, Saragossa

Barcelona.Era un bon negoci. Monges, capellans, metges i infermeres formaven, suposadament, una xarxa de tràfic de nadons que comercialitzava amb famílies que no podien tenir fills. Mentre les mares fèrtils parien un nadó sa en un hospital, les estèrils l'esperaven amb 150.000 de les antigues pessetes per comprar-lo. Les mares de veritat rebien la trista notícia que els seus nadons havien mort i no podien enterrar-los ni veure'n els cadàvers.

Famílies destrossades i nens que han crescut en mans d'estranys. A Espanya n'hi podria haver 300 casos, molts a Catalunya. Històries esgarrifoses que no s'explicarien si no fos perquè els pares dels nens robats i els mateixos infants comprats que avui ja són adults han decidit lluitar per saber la seva identitat. Cinc catalans amb qui hem parlat tenen un tret en comú: van ser objecte del robatori d'un fill o d'un germà o bé sospiten que ells mateixos són nens robats. Demà, a Madrid, presentaran una denúncia col·lectiva a la Fiscalia General de l'Estat perquè investigui una suposada xarxa de robatoris de nens des dels anys 50 fins als 90. Li demanaran que investigui el patrimoni de funcionaris i que s'exhumeixin cadàvers, segons va dir el portaveu de l'Associació Nacional d'Afectats d'Adopcions Irregulars (ANADIR).

"Em van pagar a terminis"

A l'Antonio sempre li deien a l'escola que no era fill dels seus pares i ell s'enfadava. La seva àvia li explicava cada nit el mateix conte: "Nen meu, hi havia una vegada una família sense fills en què hi havia un senyor molt malvat, molt malvat, lladre de nens, que n'havia robat un a una altra família. Aquells pares buscaven el nen i no el trobaven i un dia a la platja el van veure". L'Antonio sempre li preguntava el mateix: I què passava, àvia? I l'àvia li responia: "Doncs que el nen tindria dos papes i dues mames". L'Antonio té avui gravat aquell conte i ara entén per què li deia allò la seva àvia: "Els meus pares sempre van negar que jo no fos el seu fill i la meva iaia m'estava donant pistes". Antonio Barroso va néixer a Saragossa, però sempre ha viscut a Vilanova i la Geltrú amb els seus pares falsos. Cada estiu marxaven de vacances a Saragossa amb un altre matrimoni que també tenia un fill de la seva edat, el Juan Luis. Ell no entenia per què sempre estiuejaven allà: "No hi teníem cap lligam, ara ja ho sé. Anaven a Saragossa a pagar. Em van pagar a terminis, els meus pares eren treballadors i no tenien les 200.000 pessetes que la monja de Saragossa els demanava. L'Antonio es va fer les proves d'ADN després que el seu amic, el Juan Luis, li digués que cap dels dos eren fills biològics. Les proves van donar negatives.

"S'exhumarà, si cal"

Fa tres anys el seu pare li va dir, abans de morir: "No ets fill meu, em vas costar 150.000 pessetes, et vam comprar a un capellà a Saragossa gràcies als pares de l'Antonio, ell tampoc és fill biològic". El Juan Luis Moreno, veí de Vilanova i la Geltrú, va al psicòleg des d'aleshores. També es va fer les proves d'ADN. Van donar negatiu. I també va descobrir que la partida de naixement estava falsificada. Segons el seu relat, el pare li va dir que l'havien fet escollir entre un nen o una nena: "Volem destapar una autèntica trama de tràfic de nens, no tenim res a veure amb el franquisme, són uns senyors que volien fer negoci". I ens continua explicant: "El meu pare cobrava 20.000 pessetes, és a dir, que va trigar 9 anys a pagar-me". El seu testimoni posa els pèls de punta: "Arribarem fins al final i si s'han d'exhumar cadàvers, ho farem", afegeix.

El jove, un tècnic d'il·luminació de 38 anys, vol descobrir qui és en realitat, però no deixarà mai d'estimar els pares que sempre l'han cuidat: "Són bones persones i sé que ells no sabien que allò era un negoci". Algun dia vol ser pare, quan arribi el moment: "A la meva dona no la deixaré en cap moment i penso contractar seguretat privada", diu.

"Vam obrir el taüt i res"

El cas de l'Anna Martín sembla el guió d'una pel·li. La seva germana va néixer l'any 1975 "sana" a la Mútua de Terrassa, ho va veure el seu propi pare: "Vaig veure la meva filla viva, hi era present", va explicar el José Salvador. La mare de l'Anna va ser traslladada a la Vall d'Hebron perquè va empitjorar i hi va acabar morint. El José va deixar la petita a la Mútua i quan la va tornar a buscar li van dir que havia mort. "Ningú ens va ensenyar el cadàver, ningú". Explica l'Anna que li van portar una caixa petita tancada amb clau i li van dir que el cos era allà. No el van veure mai. Fins fa un mes, quan, per ordre judicial i després d'anys de sospites, van aconseguir que exhumessin el cadàver: "Allà no hi havia una nena, hi havia un nen, i l'ADN va demostrar que no era fill del meu pare". Li van donar la notícia l'1 de desembre i ara esperen que la justícia els doni la raó: "Van repetir la prova vuit vegades perquè no s'ho podien creure". El pare d'una de les possibles nenes robades no deixarà de lluitar: "Agafo la motxilla i me'n vaig on sigui, arribaré fins el final i no em penso morir fins que sàpiga on és la meva filla".

"La meva bessona viu"

L'onze de novembre del 1986 van néixer dues nenes a l'Hospital Aliança de Barcelona. Als pares els van dir que una havia mort. La seva bessona sempre ha pensat que no era així: "Jo sé que està viva, el part va anar bé, als meus pares no els van deixar veure la nena. Per què? L'Estefania relata que s'anava a casar i li va dir a la seva mare que volia portar el ram de flors a la tomba de la seva germana: "Li vaig dir que em digués a quin cementiri estava, però no ho sabia".

A la nena suposadament morta la van enterrar a una fossa comuna de Collserola: "Allà diuen que van a parar molts fetus". La jove ho va investigar, hi va trobar irregularitats i va començar a sospitar que a la seva germana l'havien robat: "Penso aixecar fossa per fossa, costi el que costi, fins que la trobin", va concloure. L'Estefania no s'ha casat i espera que algun dia pugui donar en mà el ram de flors a la seva bessona: "Ja sigui viva o morta, però ho hem de saber".

"Ni viva ni morta"

Una altra mare catalana que busca la seva filla és Anna Páez, veïna de Mataró. "Ara que he vist tots els casos, m'he animat, jo vaig tenir un part normal i em van dir que la nena havia mort, però, on és?", es pregunta. L'Anna ha visitat el registre civil, l'Hospital Vall d'Hebron on va néixer la nena l'any 1981 i la seva filla no hi està registrada "ni viva ni morta". És com si no existís. "I si és veritat que me la van robar, tinc dret a saber què va passar amb la meva nena".

stats