BARCELONASón dos vells conflictes en hemisferis diferents. Separats per mig planeta. Però tenen en comú que estan considerats els models més exitosos al món per aconseguir la pau i la reconciliació, els més estudiats i els més copiats, amb més o menys fortuna, en altres processos semblants. També en el cas del País Basc, on el mirall irlandès i el sud-africà han estat sempre molt presents. Impulsors d'aquells processos com el líder històric del Sinn Féin, Gerry Adams, i l'advocat sud-africà Brian Currin van ser ahir a Sant Sebastià.
Irlanda del Nord
Un procés de pau en què s'emmiralla el País Basc tot i les diferències
El procés de pau a Irlanda del Nord, que va culminar amb els Acords de Divendres Sant l'any 1998, ha estat sempre el gran referent per a la pacificació al País Basc. Gràcies a aquell acord, negociat sota els auspicis de la comunitat internacional, l'Exèrcit Republicà Irlandès (IRA) va entregar les armes en un procés que es va acabar l'any 2005 -els paramilitars unionistes també ho han anat fent-, i es va obrir la porta a dotar de més poder decisori Irlanda del Nord.
Tots dos conflictes tenen punts en comú -els dos territoris estan emmarcats dins de la Unió Europea-, però més enllà d'això els analistes consideren que no són comparables. "Al País Basc, en l'última fase, ETA va dur a terme una violència purament terrorista, mentre que a Irlanda del Nord podem dir que hi havia un enfrontament més clar entre dos bàndols armats", explica Rafael Grasa, president de l'Institut Català Internacional per la Pau (ICIP). "L'altra diferència és que en l'Acord de Divendres Sant -continua Grasa- es va fixar un pla per dotar de poder polític Irlanda de Nord, una fita que el País Basc, de fet, ja té".
"En el cas irlandès hi va haver una negociació entre les parts abans d'arribar a la pau, mentre que a Euskadi ETA ha fet passos unilateralment, i això fa singular aquest cas", diu el director de l'Escola de Cultura de Pau de la UAB, Vicenç Fisas, que admet que ETA ha adoptat alguns dels gestos i cert vocabulari que l'IRA va fer servir en el procés de pacificació.
Sud-àfrica
La reconciliació social que semblava impossible d'aconseguir
Si mai hi ha hagut una societat absolutament dividida i trencada, aquesta era la sud-africana, on la reconciliació semblava impossible. La lluita contra la separació entre blancs i negres va culminar l'any 1990 amb la sortida de Nelson Mandela de la presó, després de gairebé trenta anys entre reixes per encapçalar el Congrés Nacional Africà, que reclamava el final de l'apartheid.
El procés de reconciliació iniciat des d'aleshores, tampoc exempt d'alts i baixos, ha donat fruits, i hi ha experiències esperançadores de perdó entre víctimes, o familiars de víctimes, i executors que podria servir de model a la societat basca. "La cultura africana, més donada a girar full que no pas en altres llocs del món, ha facilitat molt les coses en aquest cas", explica Vicenç Fisas.
"El de Sud-àfrica tothom el considerava un conflicte intractable, però finalment s'ha resolt amb la voluntat de mirar endavant", diu Rafael Grasa des de l'ICIP.
