Islàndia jutja l'excap de govern per la crisi
L'exprimer ministre d'Islàndia, Geir Haarde, es va declarar "no culpable" en el judici que ahir va començar a Reykjavík per la seva suposada responsabilitat en la fallida dels bancs del país el 2008.
Barcelona.Islàndia segueix construint la seva particular resposta a la crisi que el 2008 va portar al col·lapse el sistema financer del país. Després d'haver nacionalitzat la banca i d'haver rebutjat en dos referèndums pagar amb fons públics el rescat d'un banc, ahir va començar el judici contra l'exprimer ministre, Geir Haarde, que va ser al càrrec entre el 2006 i el 2009, quan va haver de dimitir davant les massives protestes al carrer.
Haarde ha estat acusat per una comissió parlamentària de negligència per no haver posat les mesures de control que podrien haver evitat l'estrepitosa fallida dels tres principals bancs del país, que havien acumulat un nivell de deute equivalent a deu vegades el PIB d'Islàndia i que van haver de ser nacionalitzats. La factura arribava als 100.000 milions de dòlars, que tocaven a 333.000 dòlars per cada habitant. La fiscalia argumenta que Haarde no va fer cas de les advertències del Banc Central ni del seu propi ministeri de finances, que demostraven la imminència de la fallida. I el més greu: no va fer res per evitar-la.
Haarde, que va haver de dimitir el 2009 i cedir el poder a la coalició socialdemòcrata i verda resultant de les eleccions anticipades, es va declarar ahir innocent. Era l'inici d'un judici històric a Reykjavík, davant d'un tribunal especial format per sis jutges, un catedràtic i vuit ciutadans designats pel Parlament. L'exprimer ministre s'enfronta a una condemna de dos anys de presó i una multa. "Aquest cas és una farsa instigada per tres membres del Parlament, que han aconseguit que se celebri el primer judici polític de la història", va dir l'exprimer ministre.
Una actuació més que discutida
"No és cert que es tracti d'un judici polític: les acusacions es basen en arguments legals", apuntava ahir en conversa telefònica Thor Saari, economista i diputat del Moviment, un nou partit nascut de les mobilitzacions del 2009. "Haarde sabia perfectament que el col·lapse del sistema financer només era qüestió de temps, però no va tenir la voluntat ni el coratge de fer res, i el més greu és que va amagar al poble la gravetat de la situació", assenyala.
El parlamentari llança un missatge a l'exterior: "La gent de Grècia, Portugal, Irlanda i Espanya han de saber que aquesta crisi econòmica té uns responsables, que els banquers i els polítics treballaven per a ells i que han de ser jutjats, enlloc de pagar entre tots la factura".
A l'abril, els islandesos van rebutjar per segona vegada en referèndum pagar amb diners públics el deute del banc Icesave, que els governs d'Holanda i la Gran Bretanya reclamen després d'haver indemnitzat els seus ciutadans afectats per la fallida.
La culpa de la fallida del país
Els partidaris de Haarde, com el politòleg Hanns Holmestein, un dels arquitectes de les polítiques liberalitzadores que es van aplicar al país des del 2002, argumentaven ahir a l'ARA que "les lleis de regulació financera d'Islàndia eren comparables a les de qualsevol país de la Unió Europea: no es pot imputar a un polític una fallida del sistema financer". "Tothom sap que Haarde era un polític honest i que no és cap criminal: no està imputat per corrupció, sinó per haver aplicat unes polítiques que han donat mals resultats, i ja ho va pagar on s'han de resoldre aquestes coses, a les urnes", argument aquest politòleg islandès.
El judici es reprendrà després de l'estiu. Tot i que la comissió parlamentària recomanava imputar tres ministres més, van ser exculpats en una votació parlamentària. Està previst que l'oficina especial de la fiscalia impulsi el 2012 un centenar de judicis contra banquers i directius.
