Islàndia va tornar a dir que no, que no vol fer-se càrrec del deute amb els 340.000 clients de la banca per internet Icesave que, després de la fallida el 2008, van perdre prop de 4.000 milions d'euros. Segons l'agència Reuters, amb el 90% del vot escrutat, el resultat va ser d'un 60% pel no i un 40% pel sí.
Les xifres no tenen res a veure amb el resultat del referèndum del març del 2010, en què el no es va imposar amb un 93%. En aquell cas es votava pel mateix: indemnitzar els britànics i els holandesos que van confiar en la branca online del Landsbanki, el que llavors era el segon banc d'Islàndia. La diferència és que en el pacte que es va votar dissabte, s'havia rebaixat l'interès -del 5,5% al 3,3%- i s'havia augmentat el termini de pagament. Però sembla que amb això no n'hi va haver prou per convèncer els islandesos, ja que les seves butxaques són les que s'acabaran ressentint del pagament del deute.
És el que va dir ahir la primera ministra islandesa, Johanna Sigurdardottir. "Hem de fer tot el que calgui per evitar el caos polític i econòmic que podria ser la conseqüència d'aquests resultats", va declarar Sigurdardottir a la televisió estatal islandesa en saber els resultats. La coalició del govern de centreesquerra va defensar el sí en la consulta i ahir ja es va afanyar a assegurar que no pensen dimitir arran del triomf del no.
El no el representen bona part dels 320.000 islandesos que des de fa mesos protagonitzen, a la seva manera, una revolució contra els efectes de la crisi financera a l'illa i al món.
Les primeres conseqüències de la negativa dels islandesos han arribat des del Regne Unit i els Països Baixos, països d'origen dels principals afectats per la fallida de la banca islandesa. Consideren que Islàndia està obligada a indemnitzar-los i que els resultats són "decebedors". Volen que la decisió sobre qui ha de pagar el deute es dirimeixi als tribunals. El secretari del tresor britànic va dir que es plantegen demandar Islàndia a un tribunal de l'Àrea Econòmica Europea.
Més enllà d'això, el no del referèndum retronarà dins i fora de l'illa uns quants mesos. El govern probablement se'n ressenteixi, així com les negociacions per l'entrada d'Islàndia a la Unió Europea, i es pot obrir una nova esquerda diplomàtica. I econòmicament, el sí hauria permès a Islàndia tornar als mercats internacionals.
