PRÒXIM ORIENT
Crònica 18/11/2011

Israel no demolirà les plaques solars d'una ONG catalana

La població cisjornada d'Emnazeil respira tranquil·la. Israel no demolirà una planta fotovoltaica que li dóna llum construïda per una ONG catalana amb finançament del govern espanyol.

Anna Garcia
2 min
Nens del poble d'Emnazeil, al sud d'Hebron (Cisjordània), posen al costat de la planta fotovoltaica que subministra electricitat a les seves cases i que va instal·lar una organització catalana.

EMNAZEIL (CISJORDÀNIA)Emnazeil, al sud d'Hebron, estava ahir de celebració després que les autoritats israelianes paralitzessin l'ordre de demolició de la planta fotovoltaica que l'ONG catalana Associació de Serveis Energètics Bàsics, Seba, va construir gràcies a l'aportació econòmica de 292.000 euros de l'Agència Espanyola de Cooperació Internacional. Una nota enviada a Efe deia que la decisió es produeix "arran d'una petició espanyola" i com a gest de bona voluntat.

"És un fet extraordinàriament estrany, estem molt contents perquè Israel no acostuma a fer-se enrere quan pren una decisió com aquesta", va manifestar una font del consolat espanyol a Jerusalem, que creu que la paralització ha estat fruit de la pressió exercida des dels mitjans de comunicació, el mateix consolat i l'ONG israeliana Rabins pels Drets Humans, que s'havia fet càrrec de tot el procés legal. Segons el criteri d'aquesta ONG, els panells no requerien un permís de construcció i, a més, l'electricitat que generen serveix per cobrir les necessitats bàsiques del poble.

A l'octubre, l'autoritat civil israeliana, que és, de fet, un organisme militar, havia anunciat als veïns que la central solar seria enderrocada perquè no disposava del permís de construcció. "Tots tenim papers de propietat, però no hi podem fer res. Fa set o vuit mesos vam intentar pavimentar el poble però els soldats israelians van venir i ens ho van impedir dient que no era legal", afirma Nihad Talal al-Hareni, de 24 anys i amb tres fills petits.

Quaranta famílies, unes 390 persones d'origen beduí, viuen en aquest llogaret amb carrers sense asfaltar, clavat en una zona plena de turons i a prop d'un control i un assentament israelians. Amb l'arribada de la central van tenir llum les 24 hores del dia, es va afavorir la construcció d'una escola, una clínica i el poblat va augmentar en quatre famílies, alhora que va suposar un estalvi important per als veïns perquè van deixar de comprar el gasoil que alimentava vells aparells.

Les dones, segons Al-Hareni, són les que realment s'estan beneficiant de la planta solar. Des de fa dos anys, la jove mare pot gaudir d'una rentadora, una batedora, televisió, un aparell per fer formatges, la seva principal font d'ingrés i que abans havia de fer de manera manual i, sobretot, ara té temps, assegura, per jugar amb els seus fills.

Una zona assetjada

Emnazeil està situat en el que es denomina àrea C, zona dels territoris ocupats controlada civilment i militarment per Israel i on l'Autoritat Nacional Palestina (ANP) no té autoritat. En casos com aquest, l'estat hebreu rarament atorga un permís de construcció. En els Acords d'Oslo II, el 1995, es va dividir Cisjordània en tres àrees. L'àrea A inclou les principals ciutats, com Ramal·lah i Hebron, i va quedar sota poder palestí, malgrat que Israel hi pot fer incursions sempre que vulgui per raons de seguretat. A l'àrea B, l'ANP hi té poder civil però no militar. A la zona C, que ocupa més del 60% de Cisjordània, és on els assentaments creixen més ràpidament i desplacen una població palestina, principalment rural, cap a les zones urbanes.

stats