Israel frena la crisi amb Egipte

Ramal·lahLa Primavera Àrab està canviant les relacions de poder al Pròxim Orient. L'estreta aliança que durant més de tres dècades han mantingut els governs de Tel Aviv i el Caire -des dels acords de Camp David del 1979- trontolla. Amb l'objectiu de frenar la pitjor crisi diplomàtica des d'aleshores, el ministre de Defensa hebreu, Ehud Barak, va disculpar-se ahir per la mort de tres policies egipcis divendres a la península del Sinaí en un atac israelià sobre la zona. El polític laborista també va anunciar l'obertura d'una investigació conjunta amb l'exèrcit del país àrab. La mort dels tres egipcis es va produir en la resposta als atacs coordinats de dijous al sud d'Israel, que van matar vuit israelians.

La força multinacional de pau desplegada entre els dos països ha denunciat que els soldats jueus van violar el tractat del 1979 quan van creuar la frontera i van disparar en territori egipci.

Les paraules de Barak arribaven després d'una reunió d'urgència -i en dia festiu- de la cúpula de l'executiu hebreu, un cop es va saber que Egipte amenaçava de retirar el seu ambaixador a Tel Aviv -la televisió estatal va assegurar que havia estat cridat a consultes, cosa que després l'executiu de transició va desmentir, però no van acontentar el Caire. Una font del ministeri d'Afers Exteriors egipci citada pel diari Haaretz va subratllar que volien una disculpa oficial, i no només verbal, i compensacions per a les víctimes.

La indignació al govern d'Essam Xaraf va començar a covar-se el mateix dijous, després de les dures crítiques de Barak i Benjamin Netanyahu, el primer ministre israelià, pel "dèbil control" de les autoritats egípcies sobre el Sinaí. D'acord amb la versió israeliana, per aquest punt s'haurien infiltrat una vintena d'homes armats provinents de Gaza que després haurien perpetrat l'atac. Des de la franja, però, ningú ha reivindicat un assalt que va provocar una sagnant represàlia de les forces hebrees, que fins ara han matat una quinzena de palestins, entre els quals hi ha diversos dirigents dels Comitès de Resistència Popular, la milícia a qui Tel Aviv atribueix l'autoria dels fets, i tres nens.

Pressió al carrer

Els moviments de Xaraf -amb l'amenaça de retirar el representant a Israel i l'exigència d'explicacions a Tel Aviv- responen a la pressió popular. Milers de persones van unir-se ahir a la concentració que va començar divendres davant l'ambaixada hebrea al Caire. "Els egipcis no accepten el que ha passat i això vol dir que Israel ha de vigilar. Si continuen amb aquest comportament amb els palestins i el procés de pau, l'escalada de tensió continuarà", advertia a The New York Times Mohammad Bassiouni, antic ambaixador egipci a Tel Aviv.

La crisi diplomàtica mostra que la revolució al país àrab ha modificat la impopular aliança entre l'exdictador Hosni Mubàrak i els successius executius israelians dels últims 30 anys. Diversos possibles candidats a les presidencials de l'octubre advoquen per trencar els acords del 1979 o, si més no, per modificar-los i permetre més desplegament militar egipci al Sinaí, per blindar aquest territori, en el qual la presència de soldats és molt limitada per imposició hebrea.

La tensió a la franja de Gaza es va mantenir durant tota la jornada. Nous raids aeris israelians van causar la mort de tres palestins que circulaven en cotxe, entre els quals hi havia un nen de cinc anys. Com a resposta, diversos grups -com els braços militars de Hamàs, la Jihad Islàmica i els Comitès de Resistència Popular- van atribuir-se el llançament de més d'una desena de coets (alguns, míssils Grad) al sud d'Israel, que van causar un mort. Els batallons Azedin al-Qassam -la facció armada de Hamàs- van anunciar ahir a la matinada el trencament de la treva assolida el gener del 2009 entre Israel i l'executiu de la franja després de l'operació Plom Fos, arran dels bombardejos d'aquesta setmana. Hores més tard, però, el diari Al-Risalah -pròxim a l'organització islamista- anunciava que les dues parts haurien assolit un principi d'acord per a una nova treva, gràcies a la mediació egípcia que buscaria aturar l'escalada de violència a la regió.

Abbas apel·la a l'ONU

El president de l'Autoritat Nacional Palestina (ANP), Mahmud Abbas, va demanar una sessió d'emergència del Consell de Seguretat de les Nacions Unides en un intent d'acabar amb els atacs aeris sobre Gaza. També a petició d'Abbas, la Lliga Àrab celebrarà diumenge una reunió d'urgència per tractar el mateix assumpte. Divendres a la nit, en diverses ciutats de Cisjordània, com Ramal·lah, es van fer concentracions de rebuig als bombardejos sobre la franja.

Els atacs al sud d'Israel de dijous també estan servint perquè una part dels polítics i l'opinió pública israeliana carregui contra Abbas i aprofiti per deslegitimar la seva proposta d'aconseguir el reconeixement d'un estat propi el setembre a l'ONU. En aquest sentit, el més contundent va ser el ministre d'Afers Exteriors hebreu, l'ultradretà Avigdor Lieberman, que va acusar l'Autoritat Nacional Palestina de ser responsable de la mort d'"israelians innocents" i va afegir que l'única cosa que uneix els governs de Cisjordània i Gaza és "el terrorisme i l'odi cap a Israel".