Barcelona.Al-Walaje, com d'altres poblacions palestines, commemorarà avui el 44è aniversari de la Guerra dels Sis Dies del 1967. Aquesta data ha tornat als titulars les últimes setmanes arran del discurs del president nord-americà Barack Obama, que va posar les fronteres del 67 com a base del rellançament del procés de pau i va topar amb el rebuig frontal del primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu.
Què són les fronteres del 1967 i què en queda sobre el terreny? Amb aquella fugaç guerra, Israel va ocupar els territoris en què els palestins havien quedat aïllats: Gaza i Cisjordània. Després de la sonada derrota àrab, Egipte, Jordània i Síria es comprometien a reconèixer la legitimitat d'Israel (incloses les annexions unilaterals d'un 21% més del territori que li concedia l'ONU en la seva creació, el 1948). A canvi, Israel havia de tornar a les fronteres d'abans de la guerra. Era el primer episodi del principi que ha marcat totes les negociacions sobre Israel i Palestina: pau per territoris.
Expansió permanent
Però Israel és l'únic estat del món que no ha fixat les seves pròpies fronteres i continua en un procés d'expansió permanent. On són les fronteres del 67? A Gaza són una autèntica fortificació: fins que la setmana passada Egipte va obrir el pas de Rafah, han mantingut 1,8 milions de palestins aïllats del món. A Cisjordània, en canvi, són fronteres virtuals, que només es veuen als mapes, perquè sobre el terreny, amb negociació o sense, Israel ha imposat els fets consumats. Les ciutats palestines han quedat reduïdes a bantustans aïllats per xarxes de carreteres d'ús exclusiu per als jueus.
Els acords d'Oslo deixaven un 59% del territori de Cisjordània sota control israelià. Després, la construcció del mur està deixant el 10,2% de la població de Cisjordània al costat israelià. A més, hi ha 296.700 colons en assentaments, segons l'ONG israeliana Peace Now, en una població que no supera els 2.276.000 palestins.
