REFERÈNDUM CLAU
Crònica 14/06/2011

Itàlia rebutja les nuclears i la immunitat

Els italians van votar ahir massivament contra l'energia nuclear, la immunitat dels alts càrrecs i la privatització de l'aigua. Un nou revés electoral per a Silvio Berlusconi, que veu tronollar el govern.

Cristina Mas
3 min
Els partidaris del sí al referèndum celebraven ahir la victòria als carrers de Roma.

Barcelona.Després de la derrota a les municipals, el primer ministre italià, Silvio Berlusconi, va patir ahir el que els seus mateixos aliats van qualificar de "sonora bufetada" electoral: una aclaparadora majoria (95%) d'italians van votar en referèndum contra el retorn a l'energia nuclear, un dels seus projectes estrella, i contra la llei d'immunitat, que li estalviava comparèixer davant dels tribunals al·legant obligacions del càrrec. De res no li van servir les seves crides a boicotejar la consulta, promoguda per l'oposició de centreesquerra. La participació va superar en set punts el 50% que fixa la llei perquè la consulta sigui vinculant, una fita que no s'aconseguia des del 1995.

"No és fàcil saber si aquest és el principi del final de Berlusconi", deia ahir per telèfon Claudio Venza, catedràtic d'història de la Universitat de Trieste. "Ha patit altres derrotes electorals i ha pogut recuperar-se. Pot tornar a comprar diputats per mantenir-se al poder, però tot dependrà del que facin els seus aliats". Venza es mostrava més esperançat en els nous moviments que en l'esquerra tradicional, que ahir va tornar a demanar la dimissió del primer ministre. "L'esquerra hauria pogut derrotar Berlusconi però es va estimar més protegir-lo, evitant, per exemple, una llei de conflicte d'interessos contra un dirigent que acapara tot el poder mediàtic. Els canvis vindran de les manifestacions de dones, els moviments a la universitat o la nova generació de joves que s' implica en política".

El no dels italians a les nuclears arriba tres mesos després de l'accident de la central japonesa de Fukushima i posa Itàlia en el camí obert per Alemanya, que es planteja abandonar l'energia nuclear el 2022. Suïssa ja s'ha fixat aquest objectiu per al 2034. Els italians ja havien pres aquesta decisió el 1987, després de la crisi de Txernòbil, una resolució que el primer ministre es plantejava revocar ara. Després de Fukushima, Berlusconi va maniobrar ajornant el projecte de construir quatre noves centrals, quan el referèndum ja estava convocat. Això va fer que els residents a l'estranger, que havien començat la votació, ho fessin amb una pregunta desfasada. La jugada ha esta inútil, perquè el vot emigrant no serà decisiu.

"Ha esta una victòria històrica", afirmava Stefano Ciafani, director científic de l'organització ecologista Legambiente. El govern no pot actuar legalment contra el resultat d'un referèndum durant cinc anys, cosa que desbarata un projecte estrella del Cavaliere per reduir la dependència energètica del país, que en bona part s'abasteix de Líbia. Al referèndum els italians van votar també contra la privatització de l'aigua i l'increment d'aquest rebut.

Contra els privilegis

Els italians van rebutjar amb contundència l'anomenat "legítim impediment", una llei amb què Berlusconi s'intentava blindar dels tribunals. El resultat no podia arribar en un moment pitjor per al primer ministre, de 74 anys, que s'enfronta al cas Ruby, acusat de prostitució de menors, i a tres judicis més per frau.

Itàlia travessa una forta crisi econòmica, amb els nivells més elevats del món de deute públic i un 30% d'atur juvenil, a més de desacords sobre la política fiscal o la implicació en l'operació de l'OTAN sobre Líbia. El daltabaix electoral és la segona derrota a les urnes del primer ministre, que fa dues setmanes va perdre a les municipals feus històrics com els de Milà o Nàpols. El dia 22 s'enfronta a una qüestió de confiança.

"A les municipals ja vam rebre una bufetada i el referèndum és la segona. No vull que això es converteixi en una costum", deia ahir Roberto Calderoli, un dels ministres de la Lliga Nord. L'estabilitat del govern depèn de l'acord amb aquesta formació populista i amb una vintena de diputats trànsfugues.

stats