Itàlia xoca amb la UE pels refugiats

Luxemburg.La Unió Europea, unida a l'hora de donar suport a les revoltes al nord d'Àfrica, no té una sola veu per fer front a una de les conseqüències més immediates d'aquells canvis de règim: l'èxode de refugiats i immigrants il·legals cap al sud d'Europa. La reunió de ministres d'Interior de la UE ahir a Luxemburg va deixar clar que els 27 estan lluny d'una política comuna d'asil i immigració. Itàlia i França es van enfrontar amb durs retrets recíprocs.

França, com la majoria de governs europeus i també la Comissió Europea, va denunciar que Itàlia havia creuat una línia vermella donant permís de residència de sis mesos als tunisians que van arribar a Lampedusa -al voltant de 25.000- que els permet moure's sense controls per la zona Schengen, que preveu la lliure circulació de persones. Segons va denunciar ahir el ministre de l'Interior francès, Claude Guéant, les forces de seguretat del país ja han interceptat al voltant de 3.000 tunisians que han arribat d'Itàlia. D'aquests, més de la meitat ja han estat retornats a aquest país.

França, totes les armes

"França utilitzarà totes les seves armes per retornar els irregulars a les autoritats italianes". París està expulsant tots els que no tenen la documentació en regla i els recursos econòmics per mantenir-se a França. Una política que també assumirà com a pròpia Espanya amb els tunisians que, després de creuar Itàlia i França, puguin arribar a la Península, tal com va explicar ahir el vicepresident primer i ministre de l'Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba. "Europa seguirà sent un símbol del dret a l'asil a tot el món", va dir el ministre, però "amb la mateixa fermesa la UE lluitarà contra la immigració il·legal".

Roma no només va sentir-se decebuda per les crítiques dels seus socis europeus a la concessió de permisos a il·legals. La delegació italiana també va sentir-se frustrada pel fet que els altres titulars d'Interior comunitaris, així com la mateixa comissària europea del ram, Cecilia Malmström, van negar-li l'opció d'activar una directiva aprovada l'any 2001, després de la guerra de Kosovo, que preveu recol·locar dins la UE "fluxos massius d'immigrants que corren perill al seu país". "No es donen encara els requisits", va deixar clar ahir Malmström, que va dir que també era l'opinió de la gran majoria de països.

Àustria va denunciar que l'entrada d'il·legals significarà un augment de la criminalitat perquè els nouvinguts no tenen recursos, mentre que el ministre alemany va opinar ras i curt que "Itàlia ha de fer front als seus problemes ella sola".

Davant la negativa de la UE a donar més suport a Itàlia que els fons europeus d'ajut al refugiat i de les missions de patrullatge a la zona, el ministre de l'Interior italià, Roberto Maroni, va afirmar que Itàlia havia estat "abandonada" i que es plantejava "quin sentit té continuar a la UE". "Val més sols que mal acompanyats", va sentenciar irat a la premsa quan marxava.

Els libis de Malta són refugiats

L'altra cara de la moneda a la reunió d'ahir va ser Malta. El seu ministre va poder tornar a casa sabent que els seus socis europeus es repartiran els gairebé un miler de refugiats libis i subsaharians que han arribat a l'illa les últimes setmanes. Alemanya va ser la primera a oferir-se per acollir un centenar de demandants d'asil. Bèlgica, Noruega, Suècia, Portugal i Espanya van seguir l'exemple sense concretar, però, terminis ni quotes.

Malmström va explicar per què Malta sí que rebrà l'ajuda a l'hora d'acollir el flux de nouvinguts del nord d'Àfrica i Itàlia no. "Mentre que les persones que han arribat a Malta compleixen els requisits per ser considerats refugiats perquè han fugit de Líbia, els que ho han fet a Itàlia són immigrants econòmics que han arribat de Tunísia i no poden apel·lar al dret d'asil".