Antonio Jorge Larruy: "El que et farà feliç és ser conseqüent amb tu mateix"

Les seves paraules t'agombolen i et porten a un lloc on t'has de replantejar el que creus de tu mateix. Fuig de la faramalla esotèrica, toca molt de peus a terra i no vol sentir a parlar de gurus: l'únic mestre que compta és el que tots portem a dins.

Et volia preguntar com estàs, però deus estar obligat a dir que molt bé, no?

La gent ho espera, sí. Però depèn del que un entengui per estar bé . Hi ha un estar bé que és profund, que va més enllà de les circumstàncies externes, i aquest sí que s'ha anat establint a dins meu. Un pot estar subjectivament alterat per alguna circumstància i alhora profundament tranquil.

I com estem, els altres?

El món, com és palpable, està força capgirat. Però és una etapa necessària. Les estructures mentals que hi havia abans feien una societat molt rígida, però donaven seguretat a la gent. Aquestes estructures s'han anat qüestionant i ara les persones estan una mica perdudes. La societat ha anat derivant cap a uns suports molt materials i molt externs, però també es posen en dubte. Els credos religiosos han caigut, les ideologies polítiques cada cop estan més qüestionades...

Però no creiem en res o creiem en les coses equivocades?

Les persones sempre busquen un suport. I ara busquem alguna cosa que sigui més experiencial. Crec que ara hi ha un esperit nou, en què queda palesa la necessitat que té la gent de trobar un rerefons natural, la consciència profunda d'un mateix. Això sempre ha estat necessari, però en el moment en què estem és imprescindible.

Del teu llibre me n'ha quedat una idea: busquem les coses a fora quan en realitat ho portem tot a dins, de sèrie.

Exacte. Però ens hem desplaçat d'aquest lloc. A l'inici de la nostra vida, tot és a dins. Tot el que fan els animals, el seu coneixement i els recursos, ve de dins. Parlo d'informacions d'una precisió brutal: la migració dels ocells o la construcció d'un rusc. D'on ve? Del seu interior. Això en els nens encara hi és.

I per què ho perdem?

No respectem el nen ni el considerem una font de veritat o de plenitud. Al contrari, els diem que han de ser d'una manera determinada i, el pitjor, els ensenyem models que són homogenis. El nen comença a considerar el model com el seu referent i deixa d'escoltar-se a si mateix.

Quan som adults ens podem treure aquesta motxilla del damunt?

Sí, és possible. Un savi no és res més que una persona que ha recuperat la seva naturalesa, que és la simplicitat: recupera la seva condició natural, es treu aquest pes de pretensions, interpretacions i d'haver de ser d'alguna manera. El que et farà feliç és ser conseqüent amb tu mateix, però no parlo d'una coherència mental, sinó interna.

Dius al llibre: "Quan hi ha conflicte en la relació, el tinc amb mi mateix!" Sí, d'acord, però hi ha gent que deunidó!

Sempre que hi ha alguna cosa dels altres que em dol, que em molesta, allò està assenyalant un problema que hi ha en el meu interior. Això és una responsabilitat, perquè deixo de projectar el problema fora de mi mateix, però alhora és una llibertat, perquè la capacitat de resoldre el conflicte és en el meu interior. L'altre, en el fons, m'està fent un favor.

I això serveix per a totes les circumstàncies? Penso en situacions extremades: un camp de concentració, per exemple.

Crec que sí i hi ha gent als camps de concentració que en dóna testimoni. Però no comencem per l'extrem, comencem per coses manejables: una persona que t'ha fet sentir malament perquè t'ha mirat d'una manera determinada. Si dediquéssim una mica de temps a afrontar el problema amb aquella persona des de la tranquil·litat, se solucionarien tants problemes!

Per què t'horroritzen els gurus?

No m'agraden perquè crec que és perjudicial posar les persones en altars. Això sol mantenir el parany on som, que és condemnar les persones a l'infantilisme i a projectar i a generar nous ideals. Això allunya i jo procuro acostar.

Hi ha molts llibres que ens expliquen què podem fer per viure més bé. En què és diferent, el teu?

Fa de mal dir. Crec que el valor del llibre és la visió que hi ha al darrere, que és molt profunda i alhora molt pròxima, que té a veure amb les coses concretes. De vegades agafo llibres de frases i són paraules maques, coses inspiradores. Aquest no és l'esperit del meu llibre. Hi recullo les converses que hem tingut a Espacio Interior durant anys i el que s'hi diu té un contingut experimentat i integrat.

Per què va fundar i va muntar Espacio Interior?

Hi ha moltes persones molt motivades i molt necessitades de connectar-se amb el seu rerefons, però falta rigor, cal un treball sostenible i quotidià. Espacio Interior bàsicament és això, una feina dia a dia, a peu de carrer. La clau és: això val si la meva vida canvia. Si això ho converteixo en unes noves idees, en una experiència que un té de tant en tant, no serveix.