15/05/2011

Ja és l'hora d'una conversa adulta

3 min
Obama ja es va dirigir per primer cop al món àrab el 2009 al Caire.

La retòrica d'Obama acostuma a ser de tal qualitat que fins i tot la demagògia li sona noble. Però ja som en precampanya, i en els discursos del president s'hi comencen a detectar altes dosis de sal grossa. Dimarts passat va creuar el país i va aterrar a El Paso, Texas, a rellançar la seva llei d'immigració.

Òbviament, no calia sortir de Washington i fer vuit hores d'avió per pronunciar un discurs de vint minuts, però durant la campanya del 2008 va prometre als hispans una reforma immigratòria amb regularització (multa, aprendre anglès i a posar-se la cua dels papers) per a la qual no ha trobat els vots al Congrés, o sigui que Obama ha de tornar a picar de porta en porta per guanyar-se el vot hispà, que va ser clau per a la seva victòria (67%) i que a les enquestes d'intenció de vot no passa del 41%.

Parlar de tu a tu amb l'oposició

Quan Obama es desespera amb l'oposició es posa paternalista i demana als republicans poder-hi tenir "una conversa adulta", donant a entendre que l'immobilisme negociador no és madur. No és que el truc de la conversa adulta li funcioni gaire (aquí la política també és una suma de monòlegs), però li proporciona aquell indiscutible aire d'home d'estat. A El Paso va dir: "Hi posaré de la meva part per encapçalar un debat constructiu i cívic en aquests temes".

Però per si de cas els seus votants no havien notat qui eren els dolents, va afegir: "Encara que hem posat més patrulles frontereres i estem acabant la tanca, [els republicans] sempre mouen els pals de la porteria, i ara potser voldran que hi posem un fossat. I cocodrils al fossat". I va rematar-ho amb un: "Mai no estaran satisfets. I ho entenc. Això és la política", que dit per algú que va arribar a la presidència cavalcant una onada de regeneració de la vida pública va sonar lleig i no gaire adult. Deu ser que és veritat, que així és la política.

Dijous que ve serà molt diferent. Obama ha demanat hora al món àrab, a qui s'adreçarà en un discurs, gairebé dos anys després del que va pronunciar al Caire el juny del 2009. La idea central del missatge serà que Ossama bin Laden és el passat i que les revoltes ciutadanes en demanda de llibertat són el futur.

Aquests són els dos fets que obliguen Obama a tornar a parlar. Els Estats Units volen vendre la idea que la mort de Bin Laden és bona per a tothom, començant pels musulmans i la seva imatge, distorsionada pel terrorisme, i que Al-Qaida és un camí autodestructiu que no porta enlloc. El temps dels greuges, per més justificats que siguin, s'ha d'acabar. Ara és l'hora que cada país assumeixi la responsabilitat de construir uns sistemes democràtics que garanteixin la llibertat política i un futur de benestar, amb feina i sense corrupció, per als milions de joves àrabs.

El discurs del Caire el 2009

En aquest sentit, el discurs del Caire va resultar visionari. Llegit dos anys després, permet afirmar que l'administració Obama animava al canvi pacífic que s'ha acabat produint i que Washington ha batejat amb el genèric nom de primavera àrab .

Però la Casa Blanca és conscient que aquesta primavera pot arribar no arribar a l'estiu, i que cal que ara els àrabs i els seus governs sentin que els Estats Units estan disposats a oblidar-se de dictadures amigues a canvi de democràcies estables capaces de conviure amb Israel.

Obama veu en las ànsies democràtiques dels pobles àrabs una promesa de pau al Pròxim Orient, i qui sap si el desllorigador a una relació de bon veinatge entre israelians i palestins, sobretot ara que les converses directes solemnement impulsades per la Casa Blanca el setembre passat estan en via morta.

D'això en parlarà demà passat amb el Rei Abdal·lah de Jordània i divendres que ve amb el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu. El dia abans, el president dels Estats Units haurà parlat al món des del departament d'Estat, la seu de la diplomàcia nord-americana, en un senyal que el futur l'han aclarit els Navy Seal i les seves armes matant Ossama bin Laden, però que s'haurà de construir amb converses al més adultes possible.

stats